El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí desvetlla els secrets dels oficis a través de les rajoles

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí va inaugurar el passat 14 de novembre, la mostra Oficis enrajolats, organitzada conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll.

L’exposició mostra part de la col•lecció de ceràmica catalana dels segles XVII i XVIII, procedent del fons del Museu Etnogràfic de Ripoll i centrada en les rajoles d’oficis que il•lustren l’activitat quotidiana menestral de l’època. També conté altres objectes que hi tenen relació i documentació gràfica que detalla el procés de manufacturat i de decoració de les rajoles: els materials, la iconografia, les èpoques, els estils etc. A més, es complementa amb una selecció de testimonis de molts d’aquells artesans que, durant la seva vida, van aprendre, viure, i més tard, ensenyar el seu ofici.

Oficis enrajolats ofereix l’oportunitat de descobrir una part de la nostra memòria històrica recent i ajuda a recordar els nostres costums i tradicions. Molts dels oficis que apareixen en les rajoles exposades fins i tot costen d’identificar. Es tracta d’uns oficis que passaven de pares a fills i que avui només es troben a les fires i mercats.

Documents relacionats:

• Web de l'exposició Oficis Enrajolats al Museu de la Vida Rural
• Nota de premsa de l'exposició Oficis Enrajolats [pdf]
• Imatges de la inauguració [web]
  

"Clàssics i Més" al Museu de l'Art de la Pell de Vic

L'exposició de la Fundació Lluís Carulla Clàssics i Més. L'Editorial Barcino i Josep Maria de Casacuberta, commemorativa del 8oè aniversari de l'Editorial, es pot veure al Museu de l'Art de la Pell de Vic des del passat 25 de setembre fruit de la col·laboració entre la Universitat de Vic, el Museu de l'Art de la Pell i la Fundació Lluís Carulla. L'exposició és fruit del conveni signat el 29 de gener entre la Universitat de Vic i la Fundació Lluís Carulla que inclou també l'edició de dos volums més de l'Epistolari Jacint Verdaguer.

La inauguració es va dur a terme el dijous 25 de setembre amb la presència d'Assumpta Fargas, rectora de la Universitat de Vic, Emili Bayón director del Museu a de l'Art de la Pell i Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació Lluís Carulla. En el transcurs de l'acte el Dr. Manuel Llanas, professor de la Universitat de Vic, impartí la conferència La Barcino, una empresa cultural amb esperit de servei.

Documents relacionats:

• Amplia la informació

Escultures de Jordi Florensa al Museu

L’obra escultòrica més recent de l’escultor Jordi Florensa es podrà veure al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí fins el dissabte 4 d'octubre. La inauguració tingué lloc el passat 5 de setembre a les set de la vespre i, a més de l’artista, hi assistí el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte.

Després d’uns orígens artístics a base de transparències a llapis, de temàtica eminentment crítica, obres en aquarel•la, oli i dibuixos a plomí, els anys 90 Jordi Florensa es llença de ple a l'escultura com a eina principal de la seva expressió artística. Els materials que empra són diversos, des del fang refractari a la fusta ( rami, perer, om, faig...) i la pedra. Els temes li sorgeixen de les pròpies vivències, sentiments i sensacions. Pren cada cop més força l'aspecte de denúncia i crítica del món actual, sense oblidar la vessant positiva i lúdica de la vida diària. Cada idea li suggereix uns materials, una tècnica i un estil, i és aquí on rau la seva autenticitat. Pot passar del figuratiu més acurat, a l'orgànic o l'abstracció total, sempre fidel al que li demana la seva inspiració.

Actualment segueix cercant nous materials i acabats, i expressant lliurement les seves idees. Més enllà del caire eminentment testimonial i reivindicatiu de la major part de les seves obres, per a ell l'art és abans que res bellesa i harmonia. És per això que mai no deixa de sorprendre la qualitat estètica de les seves escultures.

Jordi Florensa va néixer a Barcelona el 1953.

Documents relacionats

• Nota de premsa de l'exposició [pdf]
• Galeria d'imatges de la inauguració de l'exposició
  

L'escultor Jordi Florensa exposarà al Museu

L’Escultor Jordi Florensa presentarà les seves obres al Museu de la Vida Rural a partir del proper 5 de setembre.

Florensa nascut a Barcelona l’any 1953, inicià el seu aprenentatge de l'art a l'Escola Massana d'Arts i Oficis i l’acabà a l'Escola Ondara de Tàrrega graduant-se en Arts Aplicades i Oficis Artístics. Amb una col•lecció de transparències a llapis, de temàtica eminentment crítica, obres en aquarel•la, oli i dibuixos a plomí, exposà per primera vegada al Palau d'Alfons XIII a Barcelona, l'any 1978. Als 27 anys s'instal•là a Granyena de les Garrigues, un poblet de 160 habitants, amb l'objectiu de trobar-hi temps, espai, pau i harmonia, condicions imprescindibles per desenvolupar l'art sense les limitacions que la ciutat imposa.

Als voltants de 1990 es llença de ple a l'escultura com a eina principal de la seva expressió artística. Els materials que empra són diversos, des del fang refractari a la fusta ( ramin, perer, om, faig...) o la pedra. Els temes li sorgeixen de les pròpies vivències, sentiments i sensacions. Pren cada cop més força l'aspecte de denúncia i crítica al món actual, sense oblidar la vessant positiva i lúdica de la vida diària. Cada idea li suggereix uns materials, una tècnica i un estil, i és aquí on rau la seva autenticitat. Pot passar del figuratiu més acurat, a l'orgànic o l'abstracció total, sempre fidel al que li demana la seva inspiració.

Actualment segueix cercant nous materials i acabats, i expressant lliurement les seves idees. Però malgrat el caire eminentment testimonial i reivindicatiu de la major part de les seves obres, per ell l'art és abans que tot bellesa i harmonia. És per això que mai no deixa de sorprendre'ns la qualitat estètica de les seves escultures.

La inauguració de l’exposició serà el proper divendres 5 de setembre de 2008, a les 7 del vespre, a la sala d’exposicions temporals de la quarta planta del Museu de la Vida Rural i comptarà amb la presència de Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i l’escultor Jordi Florensa.

Inauguració de la mostra "Eros i Tànatos" de Philippe Lavaill

El divendres 27 de juny, a les 19 h, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí va acollir la inauguració de l’exposició Eros i Tànatos. Treballs del Japó de l’escultor de Bescaran Philippe Lavaill. En l’acte, hi participaren Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i l’escultor Philippe Lavaill, i va incloure lectures de poemes de Joan Graell i tres haikus japonesos a càrrec de Clàudia Cascante de Quadras acompanyada de la percussió contemporània de Jordi Brugueras.

La mostra és una selecció de les 150 obres entre escultura, pintura i dibuixos, realitzades per Lavaill a partir del mite grec que reflexiona sobre l’equilibri entre extrems: la vida i la mort, l’amor i l’odi i la creació i la destrucció.

L’origen de l’exposició Eros i Tànatos es remunta a l’homenatge que el Japó va fer a l’artista Léonard Foujita l’any 2006. Lavaill va participar en aquest esdeveniment amb una mostra de la seva obra en una galeria de Tòquio. L’artista va realitzar la part central d’obres que conformen l’exposició al Japó, a partir del dibuix de Foujita, una dona adormida, que seria la representació de l’Eros (vida) i Lavaill ho contrasta amb la bomba d’Hiroshima, el Tànatos (mort).

En l’exposició es poden veure peces d’aquell moment i també obres realitzades posteriorment. Els diferents dibuixos i pintures tenen un marcat caràcter asiàtic, emmarcat en un context històric com és el llançament de les bombes sobre Nagasaki i Hiroshima. Segons Lavaill, Eros i Tànatos vol ser una presa de consciència sobre la cara alegre i amarga de l’existència, allò que els psicoanalistes van confirmar com l’enfrontament entre el bé i el mal. Els dibuixos de Philippe Lavaill, nascuts de la dicotomia vida-mort, contenen clares reminiscències del seu viatge al Japó. Fins i tot es veu reflectit en el cromatisme, color vermell i tinta negra sobre el blanc del paper, el qual evoca el país del sol naixent. El contrast de colors negre-vermell reflecteix i perpetua el contrast entre la fragilitat i la sensualitat de la dona que dorm abraçada a una bomba, el simbolisme negre del corb i la modernitat del metro de Tòquio representat amb el segell que marca el cartell. Aquest contrast és present en la majoria de les obres i dibuixos que va fer l’artista a Tòquio.

L’exposició Eros i Tanatos. Treballs del Japó, que ja ha passat per la Seu d’Urgell i Perpinyà, es podrà visitar al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí fins al 24 d’agost.

Documents relacionats:

• Cartell de l'exposició [pdf]
• Nota de premsa [pdf ]
• Invitació [pdf]
  

Exposició "Sendes i Carenes d'Enric Valor"

El diumenge 1 de juny es va inaugurar l’exposició Sendes i Carenes d’Enric Valor. En l’acte, hi participaren Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació Lluís Carulla i Carles Duarte, director de la mateixa fundació. L’exposició, promoguda per Escola Valenciana, es podrà veure al Museu de la Vida Rural fins el 22 de juny.

L’exposició Sendes i Carenes divulga les rondalles escrites per Enric Valor i en fa conèixer els paisatges i la geografia que el van inspirar, amb la voluntat d’homenatjar l’escriptor valencià i promoure la lectura de la seva obra.

L’exposició consta de 15 panells que contenen els textos de Valor i fotografies. Els textos, molt breus, són citacions literals extretes d’una rondalla i fan referència als paisatges, a les accions o als personatges que hi apareixen. Al costat dels textos, apareixen les fotografies on Valor va situar i recrear la rondalla.

Enric Valor va publicar 36 rondalles entre 1950 i 1976. Com s’assenyala als panells de l’exposició “van ser els pitjors anys en la història de la nostra llengua: prohibida o silenciada en tota manifestació culta, es desarrelava a les grans ciutats valencianes, on se n'interrompia la transmissió de pares a fills i s'estenia el monolingüisme en castellà. En aquell temps advers, quan tot convidava a desistir, Valor va escriure de moment per a molt pocs lectors. Sens dubte, confiat en un futur millor, va fer una feina callada i tenaç, pensada per als valencians que encara havien de nàixer, rebent ell ben poc a canvi, llevat de la satisfacció íntima de la seva dignitat. El seu esforç només s'explica per una convicció en la utilitat de la pròpia obra: en les generacions futures de valencians i valencianes adults -nosaltres- que el llegiríem en les rondalles i les transmetríem als nostres infants. Les Rondalles de Valor són alhora un salvament apassionat de la llengua i de la tradició cultural nostres, un recorregut admirat sobre la terra pròpia, el llegat d'un home savi, serè, amable i optimista malgrat els temps difícils”.

Enric Valor i Vives va néixer a Castalla l'any 1911 i va morir a València el dia 13 de gener de l'any 2000. El seu nom va lligat, inevitablement, al de tres intel•lectuals valencians també desapareguts: Manuel Sanchis Guarner (mort el 1981), Joan Fuster (el 1992) i Vicent Andrés Estellés (el 1993). Però si cadascun d’aquests era el millor exponent en un camp, això és, en la lingüística Sanchis Guarner, en l’assaig i la crítica literària, Fuster, i en la poesia, Estellés, Enric Valor va aglutinar en la seva persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la gramàtica normativa, la rondallística i la novel•la. I en tots tres va excel•lir.

Enric Valor comptà amb una sèrie de reconeixements institucionals i acadèmics. Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats de València (1993), les Illes Balears (1998), la Universitat Jaume I de Castelló (1999), la d'Alacant (1999) i la Politècnica de València (1999). Òmnium Cultural li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Generalitat de Catalunya la Creu de Sant Jordi (1993). Prèviament, havia obtingut el Premi Sanchis Guarner (1983) de la Diputació de València i el Premi de les Lletres Valencianes (1985) de la Generalitat Valenciana.

DESCÀRREGUES:

• Nota de premsa de l'exposició [pdf ]
  

Clàssics i més

Quan encara no feia un any del cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, Josep Maria de Casacuberta va decidir impulsar una plataforma per a la difusió de la cultura catalana. La iniciativa de seguida va comptar amb l’entusiasme de bona part de la intel·lectualitat de l’època, i amb el suport de personalitats tan destacades com Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d’Olwer o Carles Riba. El setembre de 1924, doncs, es posava a la venda Lo somni de Bernat Metge, el primer llibre publicat per l’Editorial Barcino.

Lo somni formava part de la sèrie Els Nostres Clàssics, on, des d’aleshores, han aparegut més de cent cinquanta volums, molts dels quals constitueixen edicions de referència de les obres més importants de la literatura medieval catalana. Al costat de l’edició dels clàssics, la Barcino ha fet aportacions remarcables en àmbits molt diversos, amb un èmfasi especial en la llengua i la història, però també en la geografia, el dret, les tradicions populars, l’ecologia o la botànica. Els llibres de col·leccions com la Popular Barcino, l’Enciclopèdia Catalunya, la Biblioteca Folklòrica, la Baró de Maldà o la Verdagueriana en són bones mostres.

Més de vuitanta anys després de la seva fundació, la Barcino continua publicant llibres, i ho fa amb la mateixa voluntat inicial de donar a conèixer els clàssics catalans, medievals i moderns. L’exposició Clàssics i més. L’Editorial Barcino i Josep Maria de Casacuberta fa un recorregut al llarg de les diverses etapes per les quals ha passat l’Editorial, estretament relacionades amb les circumstàncies polítiques i socials viscudes pel país. En el darrer apartat, sobre el present i el futur, es planteja de quina manera afronta els reptes del segle XXI.

Pàgina web de l'Editorial Barcino: www.editorialbarcino.cat

Itinerància de l'exposició:

• Museu d'Història de Catalunya (Barcelona)
  
• Institut d'Estudis Ilerdencs (Lleida)
  
• Universitat Alacant
• Casa de Cultura Marqués González de Quirós (Gandia)
  
• Museu de la Vida Rural (L'Espluga de Francolí)
• Museu de l'Art de la Pell de Vic
  

La Pell de la Pell a la Torre Vella de Salou

El passat divendres 30 de maig la sala de la Torre Vella de l'Ajuntament de Salou va acollir la inauguració de l’exposició La pell de la pell. Joan Ponç - J. V. Foix creada pel Museu de la Vida Rural i l'Associació Joan Ponç.

La mostra exposa els aiguaforts de Joan Ponç i el text de J. V. Foix inclosos al volum La pell de la pell. El volum de bibliòfil La pell de la pell va ser editat l’any 1970 per Polígrafa i conté vint-i-dos aiguaforts del pintor Joan Ponç i un text del poeta J. V. Foix. Un treball objecte d’un doble interès: d’una banda perquè és una mostra depurada del llenguatge plàstic d’aquest artista i de l’altra perquè treu a la llum el retrobament amb Foix, un poeta amb qui va mantenir un estret lligam des de l’inici de la seva trajectòria.

Aquesta sèrie d’aiguaforts ens permet endinsar-nos en el complex univers gràfic de Ponç, un món intricat, sovint dominat per un horror vacui que el va empènyer a omplir fins a l’últim racó de la tela i el paper. En canvi, a La pell de la pell ens mostra amb nitidesa l’eix central de les seves inquietuds: la figura humana. Una figura que Ponç no representarà amb voluntat realista sinó que la portarà al límit de l’horror terrible i el riure grotesc. Mans, caps, peus, ulls, orelles i braços delaten la presència latent d’un cos que l’artista ens oculta. Són membres que ens remeten als exvots que podem trobar en les capelles d’algunes esglésies, objectes que són una ofrena i una súplica, fragments que alhora fan palès dolor i esperança.

Ponç ens obliga a fixar la nostra atenció en un punt concret del cos humà, ens dibuixa un recorregut per la geografia humana amb aturades en els punts que ell considerava claus: les mans, els ulls i el cap. Mans que intenten atènyer l’inabastable, com el pintor que amb els seus pinzells, llapis i burins s’esmerça a revelar allò que s’amaga darrere l’aparença de les coses. Ulls que amb la seva mirada intenten depassar la pell de l’aparença i furgar en l’essència. Caps que s’obren per copsar allò que no es pot atrapar amb els sentits.

Foix va qualificar Ponç d’"investigador plàstic laboriós" i no anava errat, el gravat, la pintura i el dibuix van ser les seves eines de reflexió. La difícil dècada de 1940 va veure néixer la relació entre el poeta i el pintor, una relació que amb els anys es va consolidar i va donar fruits excel•lents. Per Ponç, Foix va ser la porta d’entrada al món literari i artístic que connectava amb les avantguardes europees que tan lluny quedaven de la Catalunya de la postguerra. La pell de la pell és una mostra de l’estret lligam teixit entre dos creadors de generacions distants que, tot i treballar amb materials diferents, compartien una mateixa manera d’entendre la creació. Descoberta i invenció, recerca i imaginació, són els principis que defineixen el procés creatiu de la poesia de Foix i de la pintura de Ponç.

Joan Ponç va néixer a Barcelona l’any 1927. Va estudiar pintura amb el mestre Ramon Rogent. L'any 1948 va fundar la revista Dau al Set, conjuntament amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Arnau Puig, Joan-Josep Tharrats i Antoni Tàpies, que va significar el ressorgiment de l’impuls creatiu en la decaiguda Barcelona de postguerra. Descontent amb els cercles artístics catalans, el 1953 va traslladar-se al Brasil. Va instal•lar-se a São Paulo, on la seva pintura va fer-se més hermètica i depurada. El 1962 va tornar a Catalunya i es va instal•lar a Cadaqués. A partir d’aquest moment, la seva obra va tenir una forta presència en els circuits artístics nacionals i internacionals i va obtenir el reconeixement del públic i la crítica. El 1984 va morir a la seva casa de Saint Paul de Vence (França). La perspectiva del temps referma la rellevància i l’excepcionalitat del treball de Ponç, com també la intensitat de la seva veu i la necessitat del seu redescobriment.

TORRE VELLA - CENTRE CULTURAL DE SALOU
Carrer de l'Arquebisbe Pere Cardona, Salou
del 30 de maig al 22 de juny de 2008

Martí Artalejo exposa 'Metamorphosis' al Museu

El 26 d’abril es va inaugurar l’exposició Metamorphosis, de Martí Artalejo, al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. L’acte comptà amb la presència de Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i Martí Artalejo, el fotògraf de l’exposició.

Martí Artalejo és un fotògraf amb una llarga experiència professional. Autodidacte, freelance i professor, gran coneixedor de tots els mecanismes de la fotografia documental i, sobretot, creativa.

El seu treball està revestit dels més purs elements cinematogràfics: Artalejo crea una successió d’imatges impregnades per un fort discurs seqüencial. Així, Metamorphosis, mostra el canvi d’un ésser en un altre per mitjà del moviment. La fotografia és estàtica, però en aquest cas, per les pròpies imatges seriades, així com pels elements representats, mostra un fort moviment, el qual transforma aquestes imatges en unes imatges purament abstractes. Cossos humans i bitlles es transformen així en formes purament abstractes.

Es produeix la desaparició d’un cos concret en el no-res. En les obres, hi ha un principi i una fi, d’una imatge concreta es passa a una imatge abstracta. Així Artalejo, sempre treballa en sèries, ja que li permet desenvolupar les idees en forma de seqüència. La sèrie li permet integrar el moviment a la imatge fotogràfica estàtica. Per a Artalejo, la fotografia no es limita a ser transmissora de valors estètics, la fotografia esdevé un mitjà per representar idees i vivències personals.

Metamorphosis és una sèrie de vint-i-set fotografies que mostren la maduresa artística de Martí Artalejo, creades arran de la desaparició sobtada dels pares del fotògraf.

MUSEU DE LA VIDA RURAL
Sala d'exposicions temporals de la 3a planta
del 26 d'abril al 25 de maig de 2008

DESCÀRREGUES:

• Nota de premsa de l'exposició [pdf]
• Imatge de l'exposició [jpg]
• Biografia Martí Artalejo (Biblioteca Salt) [link]
• Martí Artalejo a Gironart [link]
  

Exposició de 'Dibuixos il·luminats' de Jean-Jacques Laigre

Ramon Llull, Llibre d’Amic e Amat és una exposició ideada per Josep Palau i Fabre i coordinada per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac.

La mostra és un conjunt de vint-i-sis dibuixos il•luminats fets en collages de cartró pintat realçat amb pa d’or, realitzats per Jean-Jacques Laigre a partir de fragments del Llibre d’Amic e Amat. La novetat de les il•lustracions rau no només en el fet que ha creat una gran varietat de colors i formes que les apropa a l’estètica dels còdex medievals, sinó que cada il•lustració inclou íntegre el text de Ramon Llull. En aquest cas, l’il•lustrador es posa al servei de la paraula, conscient que té prou força per ser emmarcada.

El Llibre d’Amic e Amat (1283-1284) és, segurament, l’obra més bella i fascinant de Ramon Llull. És un tractat d’iniciació en la vida ermitana, escrit en forma de versicles, un per cada dia de l’any. Tot el conjunt de l’obra està farcit d’imatges, al•legories, conceptes teològics, d’una gran bellesa i d’una sublim simbologia mística. L’obra s’estructura en forma de diàleg triangular entre l’Amic (que és l’home o Ramon Llull), l’Amat (que és Déu) i l’Amor (que en ocasions apareix personificat).

MUSEU DE LA VIDA RURAL
Sala d'exposicions temporals de la 3a i 4a plantes
Del 25 de gener al 24 de febrer de 2008

DESCÀRREGUES:

• Cartell de l'exposició [jpg]

Amb la col·laboració de: