.: Els tres móns de Joan Amades

Els tres móns de Joan Amades
Joan Grau
Jornades d’estudi
sobre Joan Amades
Bot - 2003

El fet de pensar que Joan Amades vivia tres móns simultanis i aparentment distanciats es deu principalment a les sensacions i reaccions que l’Amades m’ha provocat en tres etapes marcades de la meva vida. Tres sensacions també aparentment distanciades fins que m’he adonat que formaven part d’un tot indestriable.

En primer lloc, Joan Amades em va provocar curiositat, una tafaneria que augmentava constantment en llegir els seus escrits, endinsar-me en les seves publicacions em permetia descobrir un món que només coneixia a miquetes i que en parlar-ne amb els meus avis se’m feia pròxim de cop. De fet, qui em va descobrir l’Amades va ser el meu avi, que per tenir-me entretingut, a estones es dedicava va nodrir la meva imaginació de rondalles i llegendes, moltes d’elles tretes dels llibres de l’Amades que hi havia a casa. Més tard, després en llegir aquests llibres, hi vaig retrobar moltes de les històries que m’havia explicat l’avi, així com també hi reconeixia cançons que sovint cantava l’àvia. A més i per descomptat descobria moltes altres coses noves que alimentaven la meva imaginació.

La segona sensació va ser d’irritació, d’enuig, em vaig enfadar amb en Joan Amades. Ja havia començat amb la dèria de la cultura popular, però era abans que es convertís en la meva afició i la meva professió, sense gairebé adonar-me’n havia començat a fer recerca i evidentment que gairebé tots els temes que m’interessaven m’adreçaven a un o altre treball de l’Amades. La necessitat de cercar-hi rigor i l’exercici de l’anàlisi em va descobrir mancances, cites inexactes i a vegades fonts introbables en el què havia escrit. Inicialment em vaig sentir decepcionat, no podia ser que aquell qui havia escrit tant sobre cultura popular, que havia estat el meu ídol fins llavors, havia fet aquells errors que em feien anar malament... o almenys és el què a mi em semblava. Inconscient de mi demanava a l’Amades la feia feta, acabada del tot. En certa manera, en aquells moments el vaig rebutjar, aquell de qui havia begut abans que ningú, em fallava i jo ja no hi confiava. Això si, fos quin fos el tema que m’interessava no em quedava més remei que anar a raure a alguna de les seves obres.

La tercera sensació va ser d’admiració que poc a poc s’ha anat convertint en fascinació, incrementant-se a mesura que descobria les peculiaritats de la persona. Quan vaig conèixer la seva vida el vaig tornar a valorar, aquell noiet de família molt humil, que va deixar l’escola als 9 anys i que acabaria essent el més gran folklorista del país, tenia una vida apassionant. Aquell mateix xicotet que comprava llibres de vell i abans de tornar-los a vendre, els llegia d’amagat perquè li tenien prohibit pels problemes de la vista que ja tenia des de petit. Però ell no en feia cas, amb l’ajuda d’una lupa devorava totes les lletres impreses que li queien a les mans. En començar a descobrir el personatge va néixer l’admiració que s’anà transformant en fascinació a mida que descobria la seva trajectòria fins a arribar al punt que avui te publicats gairebé 400 llibres, alguns d’ells fins i tot després de la seva mort i encara resten inèdits per publicar. L’any 1989 en el treball bibliogràfic que va fer Lluís Calvo en va ressenyar 391, després i sense comptar reedicions, dels seus inèdits publicats els darrers anys, ja n’han sortit els 9 que falten per fer els 400.

Una vida de dedicació quasi monàstica a la cultura popular, viscuda amb desmesura i apassionament per tots aquests temes. Hi ha una frase que he llegit en un dels seus llibres que ho defineix perfectament. No sé si la va escriure ell o si la va adoptar, però s’hi escau del tot : “Fes de la teva professió la teva passió i de la teva passió la teva vida”. N’estic segur que com passa amb Mossèn Cinto Verdaguer, un altre home tant apassionat i tant apassionant com l’Amades, si estiguéssim als Estats Units ja n’hauríem fet una pel•lícula de la seva vida. [...]
....................................................................... [...] continua llegint l'article [pdf]

Documents relacionats: