Quantes formes de veure una mateixa peça o una mateixa feina, segons el prisma del qui la percep; una eina a primer cop d’ull ben corrent, resulta rebre aquí tot el protagonisme. “Això, segons els ulls de qui la contempla”, pot imaginar-se el visitant del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.Tothom pot descobrir-la segons el seu punt de vista, des dels menuts qui contemplen aquestes feines com una complicació pesada “tant costava fer una barra de pa?”, fins qui les coneix de primera mà “quantes tardes d’estiu suant a les eres...”. Tot, segons un punt de vista sobre unes peces i unes feines que aquest museu de la Fundació Lluís Carulla posa a disposició del visitant, protegint-les del bandeig tecnològic.
Aquest prisma és ben divers aquí, des de l’explicació científica fins la interpretació artística, sempre amb vocació docent i divulgativa. Com s’explica sinó, que una feina antigament tant habitual com fer la batuda a l’era estigui representada de tantes formes?
Un primer prisma el podem aconseguir obrint les calaixeres de mossèn Alcover. En surt que batre és una de les feines agrícoles més importants, que té per objecte separar el gra de la palla que l’acompanya. Deturem-nos després sota la percepció de les il·lustracions pictòriques dels murals d’en Llucià Navarro, representacions en policromia càlida que s’aturen en les batudes d’estiu a la comarca. O, si seguim en la besant artística, la batuda també es preserva a les obres de terracota de Josep Traité, dos pagesos amb un matxo a l’era junt amb les empremtes digitals del mestre Traité. Meravelles de la paciència tant expressives com detallades, humanes, vives. I la impressió d’en Pere Quart, que des d’un racó ens recorda en cant natural que “qui no bat pel juliol no bat quan vol, de les garbes a l’era, desfetes, però gràvides d’espigues, dessota els cascs, d’un tronc ben avingut de mules; el boll estèril se l’emporta el vent, però roman el gra tant preciós, el qual és garbellat, ben ensacat, i el sac – com diuen – ben lligat; prest els millors molins en faran farina, i el nostre pa de cada dia”.
Quatre plantes que recorren els oficis, les tradicions, la vida a la casa pairal i les feines de la pagesia a més de les seccions monogràfiques dedicades a l’Espluga de Francolí i la Conca de Barberà, ens formen una explicació d’aquestes feines de la ruralia, dels oficis, de les seves eines, de les seves tècniques, de la seva gent... mentre que tots aquests prismes ens expliquen una època, il·lustren la societat rural, els seus personatges, les seves tradicions, festes i costums. El seu esperit ens fa comprendre que formem part d’aquesta força i al sortir d’aquest museu, podem veure, ni que sigui uns minuts, que la nostra realitat és bastida per milers d’elements culturals, un pòsit afaiçonat al llarg del temps que ens ha conformat el tan anomenat tarannà català.
Albert Carreras Ballart
Publicat a Cultura i Paisatge. Revista de la Ruta del Cister, número 1 (juliol de 2006). Pàg. 84. Ed. Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Consell Comarcal de l’Alt Camp i Consell Comarcal de l’Urgell.
