El passat divendres 30 de maig la sala de la Torre Vella de l'Ajuntament de Salou va acollir la inauguració de l’exposició La pell de la pell. Joan Ponç - J. V. Foix creada pel Museu de la Vida Rural i l'Associació Joan Ponç.La mostra exposa els aiguaforts de Joan Ponç i el text de J. V. Foix inclosos al volum La pell de la pell. El volum de bibliòfil La pell de la pell va ser editat l’any 1970 per Polígrafa i conté vint-i-dos aiguaforts del pintor Joan Ponç i un text del poeta J. V. Foix. Un treball objecte d’un doble interès: d’una banda perquè és una mostra depurada del llenguatge plàstic d’aquest artista i de l’altra perquè treu a la llum el retrobament amb Foix, un poeta amb qui va mantenir un estret lligam des de l’inici de la seva trajectòria.
Aquesta sèrie d’aiguaforts ens permet endinsar-nos en el complex univers gràfic de Ponç, un món intricat, sovint dominat per un horror vacui que el va empènyer a omplir fins a l’últim racó de la tela i el paper. En canvi, a La pell de la pell ens mostra amb nitidesa l’eix central de les seves inquietuds: la figura humana. Una figura que Ponç no representarà amb voluntat realista sinó que la portarà al límit de l’horror terrible i el riure grotesc. Mans, caps, peus, ulls, orelles i braços delaten la presència latent d’un cos que l’artista ens oculta. Són membres que ens remeten als exvots que podem trobar en les capelles d’algunes esglésies, objectes que són una ofrena i una súplica, fragments que alhora fan palès dolor i esperança.
Ponç ens obliga a fixar la nostra atenció en un punt concret del cos humà, ens dibuixa un recorregut per la geografia humana amb aturades en els punts que ell considerava claus: les mans, els ulls i el cap. Mans que intenten atènyer l’inabastable, com el pintor que amb els seus pinzells, llapis i burins s’esmerça a revelar allò que s’amaga darrere l’aparença de les coses. Ulls que amb la seva mirada intenten depassar la pell de l’aparença i furgar en l’essència. Caps que s’obren per copsar allò que no es pot atrapar amb els sentits.
Foix va qualificar Ponç d’"investigador plàstic laboriós" i no anava errat, el gravat, la pintura i el dibuix van ser les seves eines de reflexió. La difícil dècada de 1940 va veure néixer la relació entre el poeta i el pintor, una relació que amb els anys es va consolidar i va donar fruits excel•lents. Per Ponç, Foix va ser la porta d’entrada al món literari i artístic que connectava amb les avantguardes europees que tan lluny quedaven de la Catalunya de la postguerra. La pell de la pell és una mostra de l’estret lligam teixit entre dos creadors de generacions distants que, tot i treballar amb materials diferents, compartien una mateixa manera d’entendre la creació. Descoberta i invenció, recerca i imaginació, són els principis que defineixen el procés creatiu de la poesia de Foix i de la pintura de Ponç.Joan Ponç va néixer a Barcelona l’any 1927. Va estudiar pintura amb el mestre Ramon Rogent. L'any 1948 va fundar la revista Dau al Set, conjuntament amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Arnau Puig, Joan-Josep Tharrats i Antoni Tàpies, que va significar el ressorgiment de l’impuls creatiu en la decaiguda Barcelona de postguerra. Descontent amb els cercles artístics catalans, el 1953 va traslladar-se al Brasil. Va instal•lar-se a São Paulo, on la seva pintura va fer-se més hermètica i depurada. El 1962 va tornar a Catalunya i es va instal•lar a Cadaqués. A partir d’aquest moment, la seva obra va tenir una forta presència en els circuits artístics nacionals i internacionals i va obtenir el reconeixement del públic i la crítica. El 1984 va morir a la seva casa de Saint Paul de Vence (França). La perspectiva del temps referma la rellevància i l’excepcionalitat del treball de Ponç, com també la intensitat de la seva veu i la necessitat del seu redescobriment.
TORRE VELLA - CENTRE CULTURAL DE SALOU
Carrer de l'Arquebisbe Pere Cardona, Salou
del 30 de maig al 22 de juny de 2008
