Josep Gelonch: "Finestra i espill" de Josep Vallverdú

.
En Josep Gelonch, de l'Editorial Fonoll, ens parla sobre Finestra i espill, l'últim llibre de Josep Vallverdú.

Presentació del llibre "Finestra i Espill" de Josep Vallverdú

El dissabte 14 de febrer es va presentar a l'Espluga l'últim llibre de Josep Vallverdú Finestra i Espill la segona compilació d'articles de premsa (escrits del 1988 al 2007) que apareix d'aquest autor. Els 85 retalls periodístics que es reprodueixen en aquest llibre pretenen ser una breu mostra, però també completa i significativa, de la vitalitat i del tarannà de l'escriptor: preocupat pel seu poble, per l'educació dels joves i pel respecte dels més grans; respectuós amb les tradicions nostrades, però també condescendent amb les noves modes que assenyalen un canvi en els costums i en la manera de ser dels catalans.

Josep Vallverdú és autor de més de cent títols per a joves i adults. Reconegut i premiat escriptor, traductor i articulista, la seva passió són les arts escrites. De ben segur que si no hagués estat professor de llengua i literatura catalanes, s'hauria dedicat a la redacció periodística. Potser per això no ha cessat mai de fer col·laboracions en premsa, amb un periodisme d'opinió preceptiu carregat d'erudició, d'empirisme, de domini lingüístic i, també, d'ironia. En la presentació hi intervingueren David Rovira, alcalde de l'Espluga de Francolí; Ramon Rosich, director del Museu de la Vida Rural; Carme Calderó i Joan Cornudella, curadors; Josep Gelonch, editor, i Josep Vallverdú, autor del llibre.

Documents Relacionats:

• Editorial Fonoll [link]
• Els "sermonets" de Vallverdú, diari AVUI (02/09/2008) [pdf]
• Blog MVR > J. Vallverdú // Ocupa de l'espai
• Blog MVR > J. Vallverdú // Paret, tela i papaer. L'art de Llucià Navarro
  

El Museu protagonitza la contraportada de febrer de la revista "Rural"

.


"RURAL", la revista del medi rural, el mar i l'alimentació dedica la contraportada del seu número de febrer als Museus de l'Espluga amb especial dedicació al Museu de la Vida Rural. La Revista Rural, publicada en format de diari i que es pot trobar sola o com a suplement de la premsa general, és una publicació de la Fundació Privada per al Món Rural amb la col·laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Podeu descarregar-vos el número 48 en aquest enllaç: Revista Rural núm. 48 [pdf]

El Museu de la Vida Rural a Facebook

El Museu de la Vida Rural ha obert una pàgina a la xarxa social Facebook. Aquesta xarxa social, que ja al 2007 va estrenar la seva versió en català, compta actualment amb més de 130 milions d'inscrits arreu del món i és una plataforma d'intercanvi d'informació, imatges i vídeos així com un lloc per a la informació immediata de continguts i esdeveniments d'entitats. Superada la primera xarxa social realitzada únicament entre persones, actualment Facebook té la presència de milers d'empreses i entitats de tots els sectors. Els museus i sales d'exposicions han apostat pel Facebook com es va fer anteriorment per la web i els blogs. A nivell internacional, espais com el MoMA de Nova York compta amb més de 65.000 usuaris i a Catalunya museus com el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya o el Museu de la Xocolata hi són presents i, a partir d'avui, s'hi suma el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí.

Podeu accedir al Facebook del Museu de la Vida Rural a través d'aquest enllaç: Facebook del MVR

Daniel Boucard, "en l'oblit de la funció de les eines hi ha la seva segona mort"

.

L'investigador i escriptor francès Daniel Boucard va visitar el Museu de la Vida Rural a raó de les seves investigacions en terres catalanes sobre les eines d'oficis tradicionals.

Boucard, procedent d'una família tradicional d'artesans i llenyataires va esdevenir pintor i decorador i, després d'una sòlida formació, començà estudis i investigacions sobre útils i eines a França. Daniel Boucard entén l'eina com una prolongació de la mà, com a l'objecte d'adaptació entre l'home i la naturalesa. A partir dels estudis, investigacions, fotografies i, sobretot els milers de dibuixos realitzats per ell mateix, confeccionà la seva obra Dictionnaire des outils "Diccionari de les eines" (2006), coronada per l'Acadèmia Francesa. Segons Boucard, "en l'oblit de la funció de les eines hi ha la seva segona mort". És aquesta lluita contra l'oblit el que li ha permès publicar una minuciosa col·lecció d'estudis editats per l'editorial parisenca Jean-Cyrille Godefroy com Les haches (1998), Les outils taillants (2000), Les outils métiers (2002) i finalment el Dictionnaire illustré et anthologie des métiers. Du Moyen Age à 1914 (2008).

Boucard, D. Les outils de métiers

Jean-Cyrille Godefroy, Paris 2002

Es presenta a l'Espluga el primer volum de la Història de la Conca de Barberà.

El dissabte 6 de desembre es presentà a l'Espluga el primer volum de la Història de la Conca de Barberà, dedicat a la història de l'art de la comarca. Els coordinadors del volum han estat Joan Fuguet i Carme Plaza.

La Conca de Barberà ja ha editat el primer volum d'una col·lecció sobre la història de la comarca, que estarà formada inicialment per quatre volums. El primer volum de la 'Història de la Conca de Barberà', de 500 pàgines a tot color, està dedicat a la història de l'art, des de l'art romànic fins al contemporani. Vint especialistes han participat en la publicació d'aquest primer volum, del qual se n'ha fet una tirada de mil exemplars -la meitat es donaran a biblioteques, entitats i centres educatius, i la resta es posaran a la venda, a un preu de 30 euros. El segon volum, que tractarà sobre prehistòria i història antiga, ja és a impremta i sortirà publicat l'any vinent.

Aquest primer volum ha estat editat per Cossetània Edicions, en una col·laboració conjunta entre el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i la Diputació de Tarragona, i l'assessorament científic del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Una característica del primer volum és que tracta la història de l'art per temàtiques, i no per èpoques. A banda de grans blocs com l'arquitectura, l'escultura i la pintura, el llibre inclou els mal anomenats "arts menors", com l'argenteria, l'arquitectura industrial i la popular. Així surten reflectits des de pous de glaç i molins paperers, fins a cabanes de pedra seca i marges de camins. També s'hi pot trobar informació inèdita, com per exemple plànols d'esglésies barroques.

Documents relacionats:

• Fulleja el llibre [pdf]
  
• Cossetània Edicions [link]

La família i els valors, a debat a l’Espluga de Francolí

La Fundació Lluís Carulla va presentar el dijous 4 de desembre el llibre Família i valors. La institució familiar en temps de canvi, de Lluís Sáez i Giol. L’acte tingué lloc al Casal de l’Espluga de Francolí i comptà amb la intervenció de l’autor de l’obra i Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla.

Lluís Sáez és llicenciat en Dret per la UB i en Ciències Polítiques i en sociologia per la UAB; és sociòleg de professió i compagina la dedicació a la investigació social i la consultoria amb la docència universitària. En el seu llibre, Família i valors, analitza la família i els seus valors des del punt de vista històric i sociològic.

L’eclosió actual de noves formes de família planteja seriosos reptes a l’administració pública i també noves i diverses maneres de relacionar-se segons els diferents models familiars. La pluralitat i la diversitat familiars d’avui comporten canvis de valors dins i fora de la família, en reforcen alguns valors més o menys tradicionals i fan que altres entrin en crisi, cosa que sovint fa qüestionar el paper de la família com a transmissora de valors. L’autor ha fet un estudi documentat, obert a tots els punts de vista, interessant i apassionant, a la vegada que proposa criteris raonats i raonables.

L’obra s’inclou dins la col•lecció Observatori dels Valors, una iniciativa de la Fundació Lluís Carulla i la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE que pretén promoure la reflexió i el debat entorn dels valors a la Catalunya d’avui. A més de Família i valors, de Lluís Sáez, durant el 2008 s’han publicat dins la col•lecció els següents volums: Mitjans de comunicació i valors, de Ferran Sáez; Treball i valors, de Carlos Obeso i Exclusió social, d’Anna Jolonch i Anglada. Lluís Sáez també és autor, juntament amb Teodor Mellén, del llibre Joves i valors. Què mou els nostres joves?, publicat dins l’Observatori dels Valors.

Carles Duarte i Lluís Sáez
en un moment de la presentació.

Documents relacionats:

• Observatori dels Valors - Fundació Lluís Carulla [web]
• Publicacions de l'Obsevatori dels Valors [web]
  

Nadala 2008: "L'Esport a Catalunya"

L'Esport a Catalunya
Carles Santacana

En el nostre univers cultural hi ha temes que són indiscutibles, que tothom considera bàsics i imprescindibles, i que conformen el gros de les reflexions i les aportacions dels autors que hom creu més interessants. En definitiva, es tracta de temes que no cal presentar, que són obvis. Per contrast, hi ha qüestions, fets socials o matèries que al primer cop d’ull semblen més intranscendents, i fins i tot en alguns casos algú pot considerar-los banals. No cal dir que en el nostre entorn cultural l’esport ha estat molt sovint en aquest segon bloc, tot i que a la nostra societat la seva presència és impressionant.


Potser aquesta seva presència tan aclaparadora ha jugat precisament en contra de l’esport, o de les relacions entre la cultura i l’esport, ja que semblava que l’un es menjava literalment l’altre, de manera que algú es podia pensar que eren incompatibles. A poc a poc, però, es va obrint pas una altra manera de vehicular les múltiples aproximacions davant del fenomen esportiu; disciplines com l’economia, la psicologia, el dret o la història s’hi interessen de manera decidida, i l’esport és matèria d’estudi a l’àmbit universitari. Tanmateix, aquest fenomen relativament recent no pot fer-nos oblidar que a Catalunya és possible recuperar una tradició en què les relacions entre l’esport i la cultura havien estat força fluides, i en què molts veien en l’esport una activitat d’enorme transcendència social. 

La Nadala d’aquest any posa l’èmfasi, precisament, en la recuperació d’aquesta tradició tot presentant la incidència del fenomen esportiu en la societat catalana, i més particularment en el seu món cultural. Per això hem volgut reflectir com en els seus inicis moderns, a les acaballes del segle XIX, l’esport era un signe de la modernitat i de la voluntat d’aproximar-se a Europa. En vincular-se ràpidament a l’esport, Catalunya manifestava l’interès i el desig de fer conviure tradició i cosmopolitisme. És per aquest motiu que l’olimpisme va arrelar amb tanta rapidesa, i sobretot el somni olímpic, que es comença a detectar a la dècada del 1910 i que no es va fer realitat fins al 1992. I si l’olimpisme va arrelar, fou perquè els seus impulsors l’identificaven com un element de modernitat, que tenia molts vessants, com ara el pedagògic. De fet, l’esport –i encara més el concepte d’educació física– va ser un dels elements distintius de la renovació de la pedagogia catalana, que creia en l’enorme importància del desenvolupament físic dels infants com una part indestriable del seu creixement personal. D’aquesta manera, l’esport va apareixent cada cop més com un fet social molt rellevant, raó per la qual no podem oblidar l’interès que hi van manifestar intel•lectuals i polítics preocupats pel futur del país, que volien dir la seva sobre un fenomen que interessava amplis sectors socials. Amb tot plegat, era lògic que aquesta energia abocada en la contesa esportiva tingués un efecte notable com a font d’inspiració artística. Escriptors, poetes, ninotaires, dibuixants, pintors, escultors, tots han tingut en algun moment l’esport com a element d’inspiració, per cantar-ne les excel•lències o assenyalar-ne les limitacions.

Si voleu rebre cada any la Nadala de la Fundació Lluís Carulla a canvi d'una donació voluntària, ompliu la butlleta d'inscripció que trobareu en aquesta pàgina.

Documents relacionats:

• Nadala 2008 - Fundació Lluís Carulla [web]
• Catàleg de les nadales de la Fundació Lluís Carulla [web]

Presentació del llibre "L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc (1903-1923)"

El passat dissabte 22 de novembre es presentà el llibre L'Espluga de Francolí en el setmanaris de Montblanc (1903-1923), escrit per Josep M. Vallès i Martí i editat per Cossetània Edicions. La presentació es va realitzar a l'auditori Carulla-Font del Casal de l'Espluga i comptà amb la presència de M. Dolors Civit Cañellas, Josep M. Porta i Balanyà, Antoni Gavaldà i l'autor Josep M. Vallès.

Aquest és el resultat de la transcripció de les cròniques espluguines publicades, entre el 1903 i el 1923, en els diferents setmanaris de Montblanc. A partir d’aquest cúmul de notícies, es podrà avançar un pas més per comprendre la història de l’Espluga. S’hi descobreixen els ideals de les persones que escrivien als periòdics i s’hi identifiquen persones que amagaven la seva personalitat amb pseudònim. La gent de l’Espluga que escrigué a les capçaleres montblanquines que presenta l’autor era gent amb força “lletra”, d’una catalanitat i un republicanisme en alça que els marcà un determinat perfil. El treball aporta notícies de molts temes de la vila, que permeten reviure les arrels de l’Espluga en els dos decennis analitzats. La recuperació del material escrit i guardat a les hemeroteques que Vallès ha recuperat passa a tenir la categoria de llibre i a ser a l’abast de tothom.

Documents relacionats:

• Fulleja el llibre [pdf]
  
• Cossetània Edicions [link]

Cançons Tradicionals Catalanes a l'Escala

L'any 1929, la mestra Palmira Jaquetti i Isant, durant les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que abarcava també les Illes Balears i València, va enregistrar una desena de persones de l'Escala, entre elles Maria Artigas Flaqué, "La Gallinaire" cedint el material a l'Abadia de Montserrat. El 2001 un equip de professionals, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya va fer un seguiment del treball de camp de Jaquetti per analitzar la pervivència de la cançó popular tradicional oral. El musicòleg Joan de la Creu Godoy va entrevistar la néta de Maria Artigas, Maria Teresa Pellicer, qui recordava no només les cançons que Jaquetti havia recollit de la seva àvia, sinó moltes més. Ara des del Museu de l'Anxova de l'Escala i amb la col·laboració del Museu de la Vida Rural i la Fundació Lluís Carulla, es presenta el disc Cançons Tradicionals Catalanes a l'Escala amb la gravació feta per Ramon Manent de Maria Teresa Pellicer i de Marcel Pagès, un altre cantador que també recorda un reguitzell de cançons de "la vora del foc". El doble CD incorpora un llibret amb les caçons traduïdes a l'anglès.

La presentació del disc es va fer el passat 12 de setembre durant les Festes de la Sal de l'Escala i va comptar amb la presència de Lurdes Boix, directora del projecte, Mariona Font i Tània Ors, coordinadores, Ramon Manent i Lluís Puig, enregistradors, i els traductors a l'anglès Simon Furey i Edward Callingham.


Cançons Tradicionals Catalanes a l'Escala
La mala anyada
Cantadora: Maria Teresa Pellicer

Presentada la biografia de Josep Tremoleda

L’Editorial Pòrtic i la Fundació Lluís Carulla van presentar el llibre Josep Tremoleda. Plantar cara a la por el passat dijous 24 de juliol al Museu de la Vida Rural. El volum, escrit per l’historiador i exconseller de cultura de la Generalitat Joaquim Ferrer, és una biografia de l’activista cultural Josep Tremoleda (Barcelona, 1932-1999).

En l’acte, hi participaren David Rovira, alcalde de l’Espluga de Francolí, Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació Lluís Carulla, Joaquim Ferrer, historiador i autor del volum i Mireia Tremoleda, filla de Josep Tremoleda.

Josep Tremoleda va ser una persona important en la recuperació de la llengua i la cultura catalanes durant el franquisme. De ben jove ja va ser promotor de ballades sardanes i de cursos de català. Tremoleda va ser alumne de Joan Triadú i un dels motors de la generalització de l’ensenyament del català malgrat l’actitud contrària del règim, amb l’organització de cursos, activitats de formació de professorat, la publicació dels llibres per a l’aprenentatge del català Signe i Faristol o la posada en marxa dels certificats de coneixement de català.

A més, Josep Tremoleda es va implicar a l’inici dels seixanta en l’impuls de la cançó en català, en el teatre per a nois i noies i en el naixement el 6 de desembre de 1961 de la revista Cavall Fort. Arran de Cavall Fort, va conèixer Lluís Carulla, l’empresari que havia creat Gallina Blanca, que havia estat un dels fundadors d’Òmnium Cultural i que va donar un suport econòmic decisiu a la consolidació i l’expansió de Cavall Fort que Josep Tremoleda va dirigir.

Tremoleda va ser un dels col•laboradors més directes de Lluís Carulla, sobretot en activitats culturals com ara la campanya reeixida per fer un salt endavant en el nombre de socis de l’Orfeó Català, la posada en marxa de la Fundació Lluís Carulla o la construcció del Casal de l’Espluga de Francolí, on havia nascut Lluís Carulla i on va realitzar una obra social i cultural d’una gran magnitud, amb exponents tan significatius com la Residència Jaume I per a gent gran o el Museu de la Vida Rural.


Documents relacionats:

• Editorial Pòrtic - Josep Tremoleda [link]
  
• Nota de premsa [pdf]
  

El batec periodístic de Josep Maria Rendé

El Museu ha col·laborat en l'edició del llibre El batec periodístic d'un dirigent cooperativista català: Josep Maria Rendé i Ventosa: Escrits 1903-1925 realitzat per Antoni Gavaldà i editat per Cossetània.

El llibre presenta l’estudi d’un dels agraristes més importants de Catalunya en el període del primer quart del segle XX. Home sorgit de la burgesia catalanista, esmerçà temps i energia per ajudar a bastir un sòlid edifici cooperatiu a la seva vila natal: l’Espluga de Francolí. A partir d’aquest moment es convertí en un referent comarcal a la Conca de Barberà per la seva implicació compromesa a donar ànims i opinió sobre el cooperativisme a altres col·lectius pagesos. Gradualment, aquesta empenta la dirigí al conjunt del país, cosa que el convertí en un divulgador oral del cooperativisme agrari, ajudat d’una prolífica obra escrita que escampà en llibres i articles en periòdics de l’Espluga, Montblanc, Valls, Tarragona i Barcelona. Fruit d’aquesta donació i disposició, la Mancomunitat el nomenà cap d’Acció Social Agrària, des d’on realitzà una tasca d’alt nivell, orientadora i engrescadora, pel que fa a la creació d’obra cooperativa. Al llibre es reprodueixen setanta-cinc dels seus articles, classificats en disset temàtiques, i s’analitza què aportaren i quines van ser les bases doctrinàries estatals i estrangeres en què l’autor s’emmirallà.

Antoni Gavaldà és professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i iniciador de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Actualment, forma part de les fundacions Recasens i Mercadé, de Reus; Roca i Galès, de Barcelona —és director de la col·lecció Cooperativistes Catalans—, i de l’Institut Ramon Muntaner, amb seu a Móra la Nova. Quant a recerca, és autor d’una obra extensa en dos grans àmbits: el de la història contemporània i el de la didàctica de les ciències socials. En el primer camp, individualment ha publicat obra de temàtica social referida a política, economia, sociologia, història educativa, agrarisme i sindicalisme, així com de crítica històrica. La tesi i posterior llibre L’associacionisme agrari a Catalunya (Valls, 1989) obrí vies de treball en la història social encara vigents. Col·lectivament ha publicat en obres de referència, les darreres de les quals són Diccionari d’Historiografia Catalana (Barcelona, 2003), Història General de Reus (Reus, 2003) o l’Enciclopèdia Temàtica Oxford (Barcelona, 2003). El seu darrer llibre ha estat El naixement del nou sindicalisme d’ordeno y mando. Anys quaranta a Valls i comarca (Tarragona, 2007).

DESCÀRREGUES:

• Fulleja el llibre [pdf]
  
• Cossetània Edicions [link]

El Museu participa en l'edició de la Història Agrària dels Països Catalans

El Museu de la Vida Rural ha participat en l'edició del tercer volum de la Història Agrària dels Països Catalans a través de il·lustracions dels continguts a partir dels fons del Museu així com a través de la cessió de fotografies de l'Arxiu del MVR.

La Història Agrària dels Països Catalans està destinada a ser l'estudi més extens sobre aquesta matèria que s'ha editat fins a l'actualitat. Està dirigit per Emili Giralt i coordinat per Josep M. Salrach. El Tercer volum (presentat aquest 2008) ha estat coordinat per la historiadora Eva Serra. L'obra està publicada per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona tot i que la seva edició és de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Catalunya, la Universitat de Girona, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Jaume I, la Universitat de Lleida, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de València.

Els capítols d’aquest tercer volum de la Història Agrària dels Països Catalans dels segles moderns se centren tant en l’observació de les continuïtats com en la identificació dels canvis. S’hi examinen les conjuntures seculars, les transformacions dels conreus i de les tècniques (amb atenció especial a la vinya i el vi) i les estructures socials. Els autors distingeixen tres conjuntures en el transcurs dels segles XVI al XVIII. A finals del XV i inicis del XVI s’identifica un moviment expansiu en termes demogràfics i productius que es prolonga fins al final de la dècada del 1580. Els guanys vegetatius de la població, encavalcats amb l’ajut decisiu de la immigració, col·laboren en la reconstrucció de es bases agràries d’una producció en què la rotació biennal i els cereals són arreu encara hegemònics i les novetats socials i productives escasses. El període 1580-1680 és reconegut com una fase històrica ambivalent en què la crisi es combina amb les transformacions. Els canvis en les estructures socials precediren les novetats agràries i les diferències entre els territoris catalans rauen en bona part en el distint paper que la noblesa o els sectors urbans tenen en les relacions socials agràries, en les quals la pagesia tendeix a erosionar la renda feudal. Arreu, però, l’endeutament per raons privades o fiscals engendra diferenciació social. El segle XVIII es veu com el segle de l’expansió i la formació del mercat, però també com la culminació i final d’un model de creixement. A Catalunya permeté la formació de xarxes protoindustrials i al País Valencià la formació d’una agricultura intensiva totalment comercialitzada.

DESCÀRREGUES:

• Fulleja el tercer volum de la Història Agrària dels Països Catalans [pdf]
  
• Publicacions de la Universitat de Barcelona [link]
  

Presentació del llibre "Història d'una cuinera"

El diumenge 8 de juny es va presentar, a la Sala polivalent de l'Antic Hospital de l'Espluga de Francolí, el llibre Història d’una cuinera. Memòries de Maria Badia escrit per Carme Martí. El llibre, editat per l'Editorial Fonoll de Juneda, conté un pròleg realitzat per la cuinera Carme Ruscalleda la qual assistí a la presentació de llibre, acte emmarcat dins la cinquena Fira-mostra del carquinyoli que es celebrà a l'Espluga de Francolí.

Història d'una cuinera conté les memòries de Maria Badia, filla de pagesos que de ben jove va anar a servir a Reus on va començar a cuinar. Als anys 30, a Barcelona, va ser cuinera d'una família benestant i va assistir a les classes del xef Rondissoni, a l'Institut de Cultura de la Dona. Va tornar al poble poc després de la guerra per casar-se i va fer de mestressa de casa, pagesa, mandonguera i cuinera a cases particulars per a celebracions i de les fondes Fonoll i Garrell. El llibre inclou 30 receptes entre primers plats, segons i postres com ganyims, arengada amb chorro, braç de gitano, espinacs amb beixamel, rosetes, coca de codony, conill gratinat, estofat de senglar, rajada amb suquet de fesols, sopes bullides, perdius amb vinagreta, albergínies amb salsa verda, torrons de sabater i bacallà a la Blanca Colloni.

El Museu de la Vida Rural ha col·laborat en l'edició del llibre a nivell de documentació amb fotografies de peces dels fons i reproduccions de l'arxiu fotogràfic del Museu.

Carme Martí Cantí (Montblanc, 1972), és llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment imparteix cursos de català inicial del Consorci per a la Normalització Lingüística i col·labora en el setmanari Nova Conca. Néta de Maria Badia, ha recollit les seves memòries.