A partir d'avui el Museu de la Vida Rural disposa d'una nova web i un nou blog. Podeu accedir-hi seguint el següent enllaç:
La geotèrmia climatitzarà el nou edifici del Museu
Serà el primer museu privat que utilitzarà aquest tipus d’energia.
La tecnologia geotèrmica, que aprofita l’energia del subsòl per climatitzar l’ambient dels edificis, refredarà o escalfarà, segons es desitgi, el nou edifici del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Basant-se en el sentit comú i en el respecte al medi ambient, els arquitectes autors del projecte i els responsables del museu van escollir aquesta font d’energia, renovable, inesgotable i no contaminant.
Països com Suècia, Estats Units, Japó o Suïssa fa més de trenta anys que coneixen i apliquen els beneficis d’aquest sistema. La seva implantació a Catalunya, en canvi, és força recent, ja que tot just fa sis anys que es va començar a implantar, i de manera molt puntual. Prova d’això és que el Museu de la Vida Rural serà el primer centre museístic privat de Catalunya que incorporarà aquest tipus de climatització. Altres fites dins el camp de la geotèrmia al país són la Masia de l’Harmonia, a l’Hospitalet de Llobregat, primer museu públic en implantar-la, o el monument a Colom, a Barcelona, que l’ha estrenada recentment.
El principi de la geotèrmia es basa en el fet que part de la radiació solar s’acumula a l’escorça de la terra en forma de calor. Degut a la gran massa de la Terra, aquesta calor es manté a temperatura constant a partir d’una profunditat entre els 10 i els 15 metres. A Catalunya, un país amb gran incidència del sol, aquesta energia es calcula en uns 15º C a 5 metres de profunditat. L’aprofitament d’aquesta calor es fa mitjançant un circuit tancat d’aigua que circula pel subsòl, transferint aquesta calor a la superfície, on una bomba de calor fa d’intermediària entre el sistema d’intercanvi amb el subsòl i el sistema de distribució. La bomba de calor pot fer pujar la temperatura d’aquesta energia fins als 65º C i, per tant, pot ser usada tant per escalfar l’aigua calenta sanitària com per a la calefacció domèstica. El sistema de refredament, de cara a l’estiu, inverteix el procediment, enviant l’energia sobrant cap al subsòl mitjançant la bomba de calor.
La geotèrmia és un tipus d’energia amb enormes avantatges d’impacte mediambiental respecte als altres sistemes ja coneguts. És una font inesgotable, doncs es renova constantment; no genera emissions de diòxid de carboni, ja que no ha de cremar cap combustible per generar la calor; no provoca impacte visual, doncs la maquinària que necessita queda, per una banda, enterrada sota terra i, per l’altra, tancada en dependències internes; i la contaminació acústica és nul•la, doncs no necessita ventiladors o altres aparells situats a l’exterior de l’edifici. Tot i que la inversió inicial és superior a la d’altres sistemes de climatització convencionals, s’acaba rendibilitzant en menys de deu anys, ja que els costos de manteniment són mínims i no es necessita alimentar la maquinària amb cap combustible. De fet, l’únic aparell dins el sistema que consumeix energia convencional és la bomba de calor i està calculat que per cada kilowatt que necessita en produeix quatre, cosa que situa la seva eficiència al voltant del 400% (un sistema d’escalfament per cremador de gas tindria una eficiència als volts del 100%).
Amb la implantació d’aquesta energia, feta de la mà de l’empresa catalana Geotics, el nou edifici del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, que té previst obrir les portes a la tardor, fa palès el seu compromís amb el respecte cap al medi ambient i la sostenibilitat.
La tecnologia geotèrmica, que aprofita l’energia del subsòl per climatitzar l’ambient dels edificis, refredarà o escalfarà, segons es desitgi, el nou edifici del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Basant-se en el sentit comú i en el respecte al medi ambient, els arquitectes autors del projecte i els responsables del museu van escollir aquesta font d’energia, renovable, inesgotable i no contaminant.Països com Suècia, Estats Units, Japó o Suïssa fa més de trenta anys que coneixen i apliquen els beneficis d’aquest sistema. La seva implantació a Catalunya, en canvi, és força recent, ja que tot just fa sis anys que es va començar a implantar, i de manera molt puntual. Prova d’això és que el Museu de la Vida Rural serà el primer centre museístic privat de Catalunya que incorporarà aquest tipus de climatització. Altres fites dins el camp de la geotèrmia al país són la Masia de l’Harmonia, a l’Hospitalet de Llobregat, primer museu públic en implantar-la, o el monument a Colom, a Barcelona, que l’ha estrenada recentment.
El principi de la geotèrmia es basa en el fet que part de la radiació solar s’acumula a l’escorça de la terra en forma de calor. Degut a la gran massa de la Terra, aquesta calor es manté a temperatura constant a partir d’una profunditat entre els 10 i els 15 metres. A Catalunya, un país amb gran incidència del sol, aquesta energia es calcula en uns 15º C a 5 metres de profunditat. L’aprofitament d’aquesta calor es fa mitjançant un circuit tancat d’aigua que circula pel subsòl, transferint aquesta calor a la superfície, on una bomba de calor fa d’intermediària entre el sistema d’intercanvi amb el subsòl i el sistema de distribució. La bomba de calor pot fer pujar la temperatura d’aquesta energia fins als 65º C i, per tant, pot ser usada tant per escalfar l’aigua calenta sanitària com per a la calefacció domèstica. El sistema de refredament, de cara a l’estiu, inverteix el procediment, enviant l’energia sobrant cap al subsòl mitjançant la bomba de calor.
La geotèrmia és un tipus d’energia amb enormes avantatges d’impacte mediambiental respecte als altres sistemes ja coneguts. És una font inesgotable, doncs es renova constantment; no genera emissions de diòxid de carboni, ja que no ha de cremar cap combustible per generar la calor; no provoca impacte visual, doncs la maquinària que necessita queda, per una banda, enterrada sota terra i, per l’altra, tancada en dependències internes; i la contaminació acústica és nul•la, doncs no necessita ventiladors o altres aparells situats a l’exterior de l’edifici. Tot i que la inversió inicial és superior a la d’altres sistemes de climatització convencionals, s’acaba rendibilitzant en menys de deu anys, ja que els costos de manteniment són mínims i no es necessita alimentar la maquinària amb cap combustible. De fet, l’únic aparell dins el sistema que consumeix energia convencional és la bomba de calor i està calculat que per cada kilowatt que necessita en produeix quatre, cosa que situa la seva eficiència al voltant del 400% (un sistema d’escalfament per cremador de gas tindria una eficiència als volts del 100%).Amb la implantació d’aquesta energia, feta de la mà de l’empresa catalana Geotics, el nou edifici del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, que té previst obrir les portes a la tardor, fa palès el seu compromís amb el respecte cap al medi ambient i la sostenibilitat.
Infograma del sistema geotèrmic
0
comentaris
dimecres, 17 de juny del 2009
UN AMARG ADÉU
El cantautor espluguí Jordi Francesch, més conegut amb el seu nom artístic, Jordi Francolí, va morir diumenge 7 de juny en un xoc frontal entre un camió i la furgoneta que conduïa, a l'N-340 a l'altura de Mont-roig del Camp. L'accident es va produir pels volts d'un quart de vuit del matí, quan els dos vehicles van col·lidir frontalment.
Francesch, que havia col·laborat amb el Museu de la Vida Rural en diverses ocasions, va presentar només fa una setmana el disc Sense Pressa, en el qual havia musicat deu poemes de mossèn Ramon Muntanyola. Des del MVR ens sumem al condol a familiars i amics remarcant la gran pèrdua humana i cultural que ha estat l'amarg adéu d'en Jordi.
Francesch, que havia col·laborat amb el Museu de la Vida Rural en diverses ocasions, va presentar només fa una setmana el disc Sense Pressa, en el qual havia musicat deu poemes de mossèn Ramon Muntanyola. Des del MVR ens sumem al condol a familiars i amics remarcant la gran pèrdua humana i cultural que ha estat l'amarg adéu d'en Jordi.
0
comentaris
dimarts, 9 de juny del 2009
"Sense pressa" de Jordi Francolí
Etiquetes de comentaris:
ACTIVITATS CULTURALS
El músic cantautor de l'Espluga, Jordi Francolí, va presentar el 31 de maig el seu segon disc a l'Església Vella de la població. Titulat 'Sense pressa' i amb el suport de la Fundació Lluís Carulla i el Museu de la Vida Rural, es tracta d'un autèntic treball poètic i musical pel qual l'espluguí ha posat melodia a deu de les poesies del poeta, també espluguí, Mn. Ramon Muntanyola, mestre en gai saber. 'Sense pressa' és un projecte musical que homenatja al poeta i escriptor recollint els poemes que va escriure a mitjans del segle XX quan es trobava fent de rector en petits llogarrets com per exemple els Omells de na Gaia, Senan, Montblanc o la Selva del Camp. El cantautor espluguí ha mantingut en les seves cançons la pronúncia dialectal de transició típica de part de la Conca de Barberà.El cantautor espluguí va extreure els textos dels llibres 'Obra Poètica' i 'Llocs i focs'. Les cançons mantenen una essència intimista i terrenal que transporta l'oïent a una època rural ja gairebé extingida i que encara resta en la memòria o en l’oblit d’una generació cada cop menys nombrosa.
Jordi Francolí va néixer l’any 1983. El 1989 ingresava a l’Escola de Música de l’Espluga de Francolí on va cursar solfeig, cant coral i violoncel. El 2005 va entrar a formar part del grup “Esclat Gospel” de Manresa, -dirigit per Ramón Escalé. El maig del 2007 ja va treure el seu primer treball com a cantautor, i el 2008 va estrenar un espectacle a l’Auditori de Barcelona com a cantant amb la banda Vallsamba.
El gener del mateix any va entrar a formar part com a tenor al Cor Gospel Jove de l'Aula del Liceu, i el 6 d'agost va inaugurar el Festival Mas i Mas del Teatre Grec de Barcelona amb el grup "Gospel Messengers". El 17 de desembre del 2008 va actuar al Petit Palau de la música de Barcelona com a solista del Cor jove del Liceu. El 26 de març del 2009, amb el grup Gospel Messengers, va actuar al Palau de la Música. El febrer de 2009 va fer una primera presentació del seu últim treball a l’Auditori de la Caixa de Manresa. Ens va deixar en un tràgic accident de trànsit el matí del 7 de juny de 2009.
0
comentaris
divendres, 29 de maig del 2009
AMPLIACIÓ DEL MVR
El bon ritme de les obres del Museu de la Vida Rural fa preveure que es podrà inaugurar la tardor vinent
El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, gestionat per la Fundació Lluís Carulla, ha entrat en la seva fase final d’obres. Dos anys després d’haver engegat un ambiciós procés d’ampliació que en duplicarà els espais expositius, amb la creació d’un edifici annex, i en modernitzarà els discurs museogràfic, amb l’aplicació de modernes tècniques d’exposició, els arquitectes confien en poder inaugurar el nou museu durant la propera tardor.
A dia d’avui l’estructura és acabada i a finals de mes quedarà enllestida l’obra de paleta. Els treballs d’acabats s’espera que finalitzin a principis de juliol. La nova façana, que es convertirà en un dels símbols d’identitat del nou museu, ensenyarà definitivament la cara a finals de juny.
Un cop es doni per finalitzada l’obra civil es procedirà al muntatge de les instal•lacions de la nova museografia. Tant les noves peces ( vitrines, llums...) com els audiovisuals i continguts de la nova proposta museogràfica han entrat en fase de producció. Un cop quedi enllestida la instal•lació de la tecnologia necessària a l’interior de l’edifici es procedirà a fer-ne el muntatge.
Creat l’any 1988 per Lluís Carulla, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí ha ocupat durant més de vint anys l’antiga casa pairal de la família Carulla i ha rebut durant aquest temps més de mig milió de visites. En consonància amb l’evolució de la museografia i de les tècniques expositives, la Fundació Lluís Carulla va decidir renovar el Museu doblant-ne l’espai expositiu amb la construcció d’un nou edifici i amb la remodelació de les sales de l’antic. D’aquesta manera, el museu amplia continguts i renova el discurs, però no es desvia de la idea original del seu fundador, que és recollir, preservar i difondre un llegat cultural que ens ajudi a entendre i valorar el present i a millorar el futur.
El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, gestionat per la Fundació Lluís Carulla, ha entrat en la seva fase final d’obres. Dos anys després d’haver engegat un ambiciós procés d’ampliació que en duplicarà els espais expositius, amb la creació d’un edifici annex, i en modernitzarà els discurs museogràfic, amb l’aplicació de modernes tècniques d’exposició, els arquitectes confien en poder inaugurar el nou museu durant la propera tardor.A dia d’avui l’estructura és acabada i a finals de mes quedarà enllestida l’obra de paleta. Els treballs d’acabats s’espera que finalitzin a principis de juliol. La nova façana, que es convertirà en un dels símbols d’identitat del nou museu, ensenyarà definitivament la cara a finals de juny.
Un cop es doni per finalitzada l’obra civil es procedirà al muntatge de les instal•lacions de la nova museografia. Tant les noves peces ( vitrines, llums...) com els audiovisuals i continguts de la nova proposta museogràfica han entrat en fase de producció. Un cop quedi enllestida la instal•lació de la tecnologia necessària a l’interior de l’edifici es procedirà a fer-ne el muntatge.
Creat l’any 1988 per Lluís Carulla, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí ha ocupat durant més de vint anys l’antiga casa pairal de la família Carulla i ha rebut durant aquest temps més de mig milió de visites. En consonància amb l’evolució de la museografia i de les tècniques expositives, la Fundació Lluís Carulla va decidir renovar el Museu doblant-ne l’espai expositiu amb la construcció d’un nou edifici i amb la remodelació de les sales de l’antic. D’aquesta manera, el museu amplia continguts i renova el discurs, però no es desvia de la idea original del seu fundador, que és recollir, preservar i difondre un llegat cultural que ens ajudi a entendre i valorar el present i a millorar el futur.
dijous, 28 de maig del 2009
El Museu de la Vida Rural s’incorpora a la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya
El Museu de la Vida Rural de la Fundació Lluís Carulla ha entrat dins la Xarxa de Museus per a la Difusió del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Aquesta és una de les primeres actuacions que desenvolupa el Pla de Museus de Catalunya, que preveu que de cadascun dels museus nacionals en depenguin xarxes territorials de caire temàtic que completin el discurs i les col•leccions de la seu central del museu.La Xarxa de Museus per a la Difusió del Patrimoni Etnològic de Catalunya està formada actualment per vuit museus: el Musèu dera Val d’Aran, el Museu Comarcal del Montsià, el Museu Etnològic de Barcelona, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Museu Etnològic del Montseny-La Gabella, el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, el Museu de la Pesca de Palamós i el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és articular polítiques comunes de millora de la gestió de les col•leccions, la millora dels equipaments i el desplegament de programes de treball conjunt. D’acord amb el conveni de la creació de la Xarxa, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació articularà mesures de protecció, difusió, formació i dinamització territorial del patrimoni etnològic contingut en els museus que la componen a través d’ajuts econòmics.
Per a la selecció dels museus que formen la Xarxa s’han tingut en compte factors com el fet de ser museus registrats i oberts al públic, la importància de les seves col•leccions dins del patrimoni etnològic català, el fet de no formar part d’un altre museu nacional i el grau d’implicació en el territori on es troben.
El Museu de la Vida Rural, antiga casa pairal de la família Carulla, es va crear l’any 1988 amb la voluntat de recollir, preservar i difondre un llegat cultural que ens acosta el passat i per ajudar a entendre i a valorar el present. És gestionat per la Fundació Lluís Carulla i actualment es troba en un ambiciós procés d’ampliació que duplicarà els seus espais expositius i en modernitzarà el discurs museogràfic. Amb aquest procés de renovació, a càrrec de l’arquitecte Dani Freixes, la Fundació Lluís Carulla vol adaptar el museu al segle XXI. Les obres avancen a bon ritme i el nou museu s’inaugurarà la tardor vinent. Des que Lluís Carulla va crear-lo, l’equipament ha rebut més de mig milió de visitants.Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya
- Ecomuseu de les Valls d'Àneu
- Museu Comarcal de la Conca de Barberà
- Museu Comarcal del Montsià
- Museu de la Pesca
- Museu de la Vida Rural
- Musèu dera Val d'Aran
- Museu Etnològic de Barcelona
- Museu Etnològic del Montseny-La Gabella
Fotografia B/N de Ramon Guasch
0
comentaris
dijous, 12 de març del 2009
Conferència: "Oficis per al record"
Etiquetes de comentaris:
ACTIVITATS CULTURALS
El dijous 26 de febrer es realitzà al Museu de la Vida Rural la conferència Oficis per al record a càrrec de Florenci Crivillé, director i conservador del Museu de Ripoll i comissari de l’exposició Oficis Enrajolats. L’acte tingué dues parts: la conferència de Crivillé, paral·lela a una excel·lent lectura de poemes a càrrec de la rapsoda Dolors Vilaplana, i una visita comentada per a l’exposició Oficis Enrajolats que es pot veure al Museu de la Vida Rural fins el proper 28 de febrer.L’exposició mostra part de la col•lecció de ceràmica catalana dels segles XVII i XVIII, procedent del fons del Museu Etnogràfic de Ripoll i centrada en les rajoles d’oficis que il•lustren l’activitat quotidiana menestral de l’època. També conté altres objectes que hi tenen relació i documentació gràfica que detalla el procés de manufacturat i de decoració de les rajoles: els materials, la iconografia, les èpoques, els estils, etc. A més, es complementa amb una selecció de testimonis de molts d’aquells artesans que, durant la seva vida, van aprendre, viure, i més tard, ensenyar el seu ofici.
Documents relacionats:
0
comentaris
divendres, 27 de febrer del 2009
Josep Gelonch: "Finestra i espill" de Josep Vallverdú
Etiquetes de comentaris:
PUBLICACIONS
.
En Josep Gelonch, de l'Editorial Fonoll, ens parla sobre Finestra i espill, l'últim llibre de Josep Vallverdú.
En Josep Gelonch, de l'Editorial Fonoll, ens parla sobre Finestra i espill, l'últim llibre de Josep Vallverdú.
0
comentaris
divendres, 20 de febrer del 2009
Els tres móns de Joan Amades
Etiquetes de comentaris:
ARTICLES DEL MVR
Els tres móns de Joan Amades Joan Grau
Jornades d’estudi
sobre Joan Amades
Bot - 2003
El fet de pensar que Joan Amades vivia tres móns simultanis i aparentment distanciats es deu principalment a les sensacions i reaccions que l’Amades m’ha provocat en tres etapes marcades de la meva vida. Tres sensacions també aparentment distanciades fins que m’he adonat que formaven part d’un tot indestriable.
En primer lloc, Joan Amades em va provocar curiositat, una tafaneria que augmentava constantment en llegir els seus escrits, endinsar-me en les seves publicacions em permetia descobrir un món que només coneixia a miquetes i que en parlar-ne amb els meus avis se’m feia pròxim de cop. De fet, qui em va descobrir l’Amades va ser el meu avi, que per tenir-me entretingut, a estones es dedicava va nodrir la meva imaginació de rondalles i llegendes, moltes d’elles tretes dels llibres de l’Amades que hi havia a casa. Més tard, després en llegir aquests llibres, hi vaig retrobar moltes de les històries que m’havia explicat l’avi, així com també hi reconeixia cançons que sovint cantava l’àvia. A més i per descomptat descobria moltes altres coses noves que alimentaven la meva imaginació.
La segona sensació va ser d’irritació, d’enuig, em vaig enfadar amb en Joan Amades. Ja havia començat amb la dèria de la cultura popular, però era abans que es convertís en la meva afició i la meva professió, sense gairebé adonar-me’n havia començat a fer recerca i evidentment que gairebé tots els temes que m’interessaven m’adreçaven a un o altre treball de l’Amades. La necessitat de cercar-hi rigor i l’exercici de l’anàlisi em va descobrir mancances, cites inexactes i a vegades fonts introbables en el què havia escrit. Inicialment em vaig sentir decepcionat, no podia ser que aquell qui havia escrit tant sobre cultura popular, que havia estat el meu ídol fins llavors, havia fet aquells errors que em feien anar malament... o almenys és el què a mi em semblava. Inconscient de mi demanava a l’Amades la feia feta, acabada del tot. En certa manera, en aquells moments el vaig rebutjar, aquell de qui havia begut abans que ningú, em fallava i jo ja no hi confiava. Això si, fos quin fos el tema que m’interessava no em quedava més remei que anar a raure a alguna de les seves obres.
La tercera sensació va ser d’admiració que poc a poc s’ha anat convertint en fascinació, incrementant-se a mesura que descobria les peculiaritats de la persona. Quan vaig conèixer la seva vida el vaig tornar a valorar, aquell noiet de família molt humil, que va deixar l’escola als 9 anys i que acabaria essent el més gran folklorista del país, tenia una vida apassionant. Aquell mateix xicotet que comprava llibres de vell i abans de tornar-los a vendre, els llegia d’amagat perquè li tenien prohibit pels problemes de la vista que ja tenia des de petit. Però ell no en feia cas, amb l’ajuda d’una lupa devorava totes les lletres impreses que li queien a les mans. En començar a descobrir el personatge va néixer l’admiració que s’anà transformant en fascinació a mida que descobria la seva trajectòria fins a arribar al punt que avui te publicats gairebé 400 llibres, alguns d’ells fins i tot després de la seva mort i encara resten inèdits per publicar. L’any 1989 en el treball bibliogràfic que va fer Lluís Calvo en va ressenyar 391, després i sense comptar reedicions, dels seus inèdits publicats els darrers anys, ja n’han sortit els 9 que falten per fer els 400.Una vida de dedicació quasi monàstica a la cultura popular, viscuda amb desmesura i apassionament per tots aquests temes. Hi ha una frase que he llegit en un dels seus llibres que ho defineix perfectament. No sé si la va escriure ell o si la va adoptar, però s’hi escau del tot : “Fes de la teva professió la teva passió i de la teva passió la teva vida”. N’estic segur que com passa amb Mossèn Cinto Verdaguer, un altre home tant apassionat i tant apassionant com l’Amades, si estiguéssim als Estats Units ja n’hauríem fet una pel•lícula de la seva vida. [...]
....................................................................... [...] continua llegint l'article [pdf]
Documents relacionats:
0
comentaris
dijous, 19 de febrer del 2009
Presentació del llibre "Finestra i Espill" de Josep Vallverdú
Etiquetes de comentaris:
PUBLICACIONS
El dissabte 14 de febrer es va presentar a l'Espluga l'últim llibre de Josep Vallverdú Finestra i Espill la segona compilació d'articles de premsa (escrits del 1988 al 2007) que apareix d'aquest autor. Els 85 retalls periodístics que es reprodueixen en aquest llibre pretenen ser una breu mostra, però també completa i significativa, de la vitalitat i del tarannà de l'escriptor: preocupat pel seu poble, per l'educació dels joves i pel respecte dels més grans; respectuós amb les tradicions nostrades, però també condescendent amb les noves modes que assenyalen un canvi en els costums i en la manera de ser dels catalans.Josep Vallverdú és autor de més de cent títols per a joves i adults. Reconegut i premiat escriptor, traductor i articulista, la seva passió són les arts escrites. De ben segur que si no hagués estat professor de llengua i literatura catalanes, s'hauria dedicat a la redacció periodística. Potser per això no ha cessat mai de fer col·laboracions en premsa, amb un periodisme d'opinió preceptiu carregat d'erudició, d'empirisme, de domini lingüístic i, també, d'ironia. En la presentació hi intervingueren David Rovira, alcalde de l'Espluga de Francolí; Ramon Rosich, director del Museu de la Vida Rural; Carme Calderó i Joan Cornudella, curadors; Josep Gelonch, editor, i Josep Vallverdú, autor del llibre.
Documents Relacionats:
0
comentaris
dimecres, 18 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
