L'any 2009 s'escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista mes prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país. L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride impulsa la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català. Per aquest motiu el Museu de la Vida Rural s'ha adherit a l'Any Joan Amades per participar en la difusió de la figura del folklorista.
Joan Amades ha estat una figura cabdal en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, és un personatge amb el qual hi estem tots en deute i per això creiem, com ho fa l'organització, que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions, organitzacions, i persones que valorem, ens sentim identificats o ens dediquem a la cultura popular.
Publicat per
Museu de la Vida Rural
a les
13:10
Etiquetes de comentaris:
PUBLICACIONS
.
"RURAL", la revista del medi rural, el mar i l'alimentació dedica la contraportada del seu número de febrer als Museus de l'Espluga amb especial dedicació al Museu de la Vida Rural. La Revista Rural, publicada en format de diari i que es pot trobar sola o com a suplement de la premsa general, és una publicació de la Fundació Privada per al Món Rural amb la col·laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
El Museu convoca el premi "Vida Rural" d’història oral destinat a promoure entre els alumnes d’ensenyament secundari i els joves en general l’interès per a la recerca etnogràfica. Els treballs, que poden ser individuals o de grup, consistiran preferentment en gravacions de vídeo o àudio d’entrevistes o, també, escrits a partir del resultat d’enquestes orals a diverses persones, o de recerques pròpies, etc., sobre costums i tradicions populars. Tot això, a partir, principalment, dels testimonis orals de persones grans: ritus i costums familiars i socials –com les celebracions. Jocs, estudis de la mainada, festeig i lleure del jovent; costums del vestit i formes de viatjar, etc., tant de l’Espluga de Francolí com de la Conca de Barberà. El lliurament de premis serà el 23 de maig de 2009 al teatre del Casal de l’Espluga.
Import dels premis: 1er premi: 350 € Accèssit: 175 €
El premi “Vida Rural” d’Etnografia espluguina i comarcal està inclòs dins el 32 Certamen Literari del Casal de l’Espluga de Francolí.
Formen el Jurat del Certamen Literari:
Joan Rendé i Masdéu, escriptori periodista.
Josep Maria Sans i Travé, doctor en història i arxiver.
Lluís Navarro i Móra, professor de la URV, ha estat director de l’Hemeroteca de Caixa Tarragona
Andreu Morta i Móra, representant de la Fundació Lluís Carulla
Àngels Ollé i Romeu, professora de la URV i escriptura de literatura infantil
Valentí Gual i Vilà, doctor i professor d’Història de la Universitat de Barcelona
Josefina Guasch i Francesch, professora llicenciada en Ciències Químiques a l’IES Martí l’Humà
Jordi Roca i Armengol, inspector d’Educació i historiador
Jordi Villar Liarte, Conseller Comarcal de Cultura, Joventut i Esports
Montse Bosch Saumell, Llicenciada en Filosofia i professora d’adults.
CONDICIONS GENERALS: El termini de presentació de les originals clourà el 20 de març de 2009, data en la qual han d’haver entrat a la Secretaria del Casal de l’Espluga de Francolí. Tots els originals hauran de ser presentats en català i per quintuplicat amb les pàgines numerades (lliurats a mà o per correu) a la Secretaria d’Activitats del Casal. Hauran de ser presentats impresos a doble espai i aun sola cara en full DIN A4. A la portada de cadascuna de les cinc còpies hi haurà de figurar el títol i el pseudònim de l’autor. S’acompanyarà un sobre amb les mateixes dades a fora, així com el títol de la convocatòria del premi, i en el seu interior una tarja amb el pseudònim, el nom real de l’autor, l’adreça completa i el telèfon. Les obres hauran de ser originals, inèdites i no premiades anteriorment. El premi podrà ser declarat desert. En aquest cas, la seva dotació econòmica serà distribuïda pel jurat de la forma que cregui més convenient. L’import dels premis declarats deserts no es reservarà més de dos anys. Les obres no guardonades podran ser retirades a la Secretaria del Casal a partir del 31 de juliol de 2009. Les obres premiades seran propietat del Casal de l’Espluga i del Museu de la Vida Rural. Els organitzadors es reserven el dret de publicar (conjuntament o per separat) les obres premiades al Certamen. Passat un any l’entitat n’autoritzarà la publicació. Els concursants no podran presentar més d’una obra al mateix premi. Tots els premis hauran d’ésser recollits pels guanyadors o persona degudament autoritzada, el dia del lliurament. Altrament s’entén que renuncien a l’import del premi. El contingut d’aquestes bases s’entén d’obligada acceptació, en tots els seus extrems, per part dels concursants.
La Conca de Barberà ha enllestit la primera fase de l'inventari del patrimoni, en el qual hi treballa des del 2000. Fins ara s'han fet unes 1.100 fitxes de cada element de la comarca que té un interès cultural. La particularitat és que la tria s'ha fet també des d'un punt de vista 'social', des d'antics rentadors a pous de gel, segons el cap del Servei de Cultura del Consell Comarcal, Gabriel Serra. S'han trobat elements originals, com ara una mina d'aigua de finals del segle XIX a Blancafort o les cases dels indians a Rocafort de Queralt. De les 1.100 fitxes, 500 ja són consultables a Internet, i més de 300 a Google Maps. Ara queda per fer el gruix gros de l'inventari, amb l'Espluga i Montblanc.
Aquesta setmana s'han lliurat els quatre últims inventaris, dels municipis de Blancafort -35 fitxes-, Rocafort -34 fitxes-, Solivella -70 fitxes-, i Vimbodí i Poblet -més de 100 fitxes, perquè el monestir s'ha inventariat element per element. La primera fase s'ha centrat en els municipis més petits, i ara queden els dos nuclis de població grans, que comporten fases diferenciades per la seva 'envergadura', segons Serra. L'inventari de Montblanc s'allargarà fins al 2011, i també falta incorporar la major part de les fitxes de l'Espluga de Francolí.
Un cop totes incloses a l'inventari, la informació més elemental es traspassarà a Internet i se'n farà una millora continuada, actualitzant les dades. El web dedicat exclusivament a l'inventari, serviconca.org, permet fer cerques combinades per diferents camps.
També ha comportat que els municipis valorin més el seu patrimoni, i l'inventari ara es pren de referència en la redacció de planejaments urbanístics. Tres administracions participen en l'inventari: el Consell com a ens impulsor, amb el finançament de la Diputació i la col·laboració dels ajuntaments. Des que va arrencar el 2000 -l'any anterior es va fer una prova pilot amb Savallà del Comtat-, l'inventari s'ha adaptat a les noves tecnologies, bàsicament la utilització d'Internet com a eina de gestió i difusió del patrimoni.
L’Espluga de Francolí,població situada a la Conca de Barberà i amb unes excel·lents comunicacions per carretera i tren, ofereix al visitant la possibilitat de descobrir una oferta museística única per una localitat de 4.000 habitants.
El Museu del Vi es troba dins el Celler Cooperatiu de l’Espluga, l’edifici insígnia dels cellers modernistes de Catalunya, al qual Àngel Guimerà li dedicà el sobrenom de “La catedral del vi”. Fou construït el 1913 per l’arquitecte Pere Domènech i Roura.
El Museu de la Vida Rural està instal·lat a l’antiga casa pairal de la família Carulla, documentada en el segle XVII. El museu va ser creat l’any 1988 per la Fundació Jaume I, l’actual Fundació Lluís Carulla i consta de quatre seccions dedicades a la pagesia, la llar, els oficis tradicionals i la història de l’Espluga i la Conca de Barberà. Entre d’altres estances, hi ha una sala d’etnografia rural, una sala homenatge al pessebrisme català, s’hi expliquen els costums familiars i populars destacant-ne la farmàcia de la família Carulla,la casa pairal i el mobiliari, la cuina i la llar de foc, els treballs domèstics i els costums familiars, religiosos i festius. S’hi exposa també un ampli ventall d’eines i manufacturats de forjador, picapedrer, fer-rer, baster, boter, etc. El museu està en procés d’ampliació i modernització de les instal·lacions i continguts que està previst que s’inauguri el darrer trimestre de l’any. Per aquest motiu, tancarà les portes a partir del 2 de març fins a que acabi la remodelació. La visita a l’Espluga es pot tancar amb la cova-museu de la Font Major, una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s’estén, en gran part, pel subsòl del casc urbà. Té 3.590 metres de corredors descoberts fins ara, i hi és ben palesa l’activitat humana des de la prehistòria. Una part de la cova està habilitada com a museu, únic en el món d’aquestes característiques.
Publicat per
Museu de la Vida Rural
a les
11:42
Etiquetes de comentaris:
PUBLICACIONS
El Museu de la Vida Rural ha obert una pàgina a la xarxa social Facebook. Aquesta xarxa social, que ja al 2007 va estrenar la seva versió en català, compta actualment amb més de 130 milions d'inscrits arreu del món i és una plataforma d'intercanvi d'informació, imatges i vídeos així com un lloc per a la informació immediata de continguts i esdeveniments d'entitats. Superada la primera xarxa social realitzada únicament entre persones, actualment Facebook té la presència de milers d'empreses i entitats de tots els sectors. Els museus i sales d'exposicions han apostat pel Facebook com es va fer anteriorment per la web i els blogs. A nivell internacional, espais com el MoMA de Nova York compta amb més de 65.000 usuaris i a Catalunya museus com el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya o el Museu de la Xocolata hi són presents i, a partir d'avui, s'hi suma el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí.
Podeu accedir al Facebook del Museu de la Vida Rural a través d'aquest enllaç: Facebook del MVR
Publicat per
Museu de la Vida Rural
a les
7:00
Etiquetes de comentaris:
ARTICLES DEL MVR
. El dia de Cap d’Any de 1939 una formació d’avions Junker de l’exèrcit nazi bombardejà la vila matant set persones i ensorrant una trentena d’edificis.
El primer dia de l’any es compliran setanta anys del bombardeig sobre la població civil de l’Espluga de Francolí perpetrat per l’exèrcit nacional. Aquell 1 de gener de 1939, a les nou del matí, una formació aèria d’entre 5 i 7 avions Junker, procedents de l’exèrcit nazi, va bombardejar l’Espluga deixant un rastre de set morts, entre ells un nen i dues nenes, vint-i-dos ferits i trenta-cinc edificis ensorrats.
A finals de 1938 la moral de la zona republicana es deteriorava considerablement. Un cop l’exèrcit nacional havia parat la contraofensiva a l’Ebre i superat la resistència a costa de milers de morts a les serres de Pàndols i Cavalls el desenllaç de la guerra era previsible. A la reraguarda la moral es danyava a base de bombardejos sobre la població civil. Les viles i ciutats sabien d’aquesta tàctica indiscriminada i es preparaven per fer-hi front construint refugis i buscant amagatalls. A l’Espluga els refugis naturals, com la cova dels Moros, i els refugis que es construïren a la Plaça de l’Església i a la Pedrera, van ser vitals per evitar més morts.
Aquell primer d’any els bombarders creuaren l’Espluga de nord-oest a sud-est deixant anar una vintena de bombes de mitjana potència que podien haver suposat una tona de metralla. Els impactes es succeïren pels carrers de la vila sense cap objectiu clar, a part del de causar baixes i debilitar la moral de la població. Impactaren projectils al mig de la Plaça de l’Església, al Capuig, a la Carretera de Montblanc (el que caigué davant mateix de l’arc de cal Franquès va matar un nen), al passeig Canyellas i a la Carretera de Poblet.
Segons els recomptes, el bombardeig va matar als espluguins Frederic Torruella de 64 anys, la nena Rosa Guasch de 9 anys, el nen Trinitat Marsal d’11, Eugènia Casanovas de 67, Carme Ferrer de 23 i dues refugiades, una d’elles una nena de 12 anys.
Passat el bombardeig es va evacuar el poble cap a masos i pallisses del terme i la població va quedar pràcticament deserta durant deu dies, data en que l’exèrcit nacional va ocupar l’Espluga.
La Maria Capdevila era llavors una nena. Vivia al carrer del Castell on hi impactà una de les bombes. El seu testimoni deixa empremta al succeït el Cap d'Any del 39.
Mapa realitzat per Joan Guasch Cantí BIBLIOGRAFIA
GUASCH CANTÍ, J.: L'Espluga bombardejada (1-1-1939), "El Francolí", 59. L'Espluga de Francolí, 1989, pàg. 17; "El Francolí", 60, L'Espluga de Francolí, 1990, pàgs. 30-31.
ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l'Espluga de Francolí. El segle XX. L'Espluga de Francolí, 2005, pàgs. 354-355
Publicat per
Museu de la Vida Rural
a les
17:13
Etiquetes de comentaris:
PUBLICACIONS
.
L'investigador i escriptor francès Daniel Boucard va visitar el Museu de la Vida Rural a raó de les seves investigacions en terres catalanes sobre les eines d'oficis tradicionals.
Boucard, procedent d'una família tradicional d'artesans i llenyataires va esdevenir pintor i decorador i, després d'una sòlida formació, començà estudis i investigacions sobre útils i eines a França. Daniel Boucard entén l'eina com una prolongació de la mà, com a l'objecte d'adaptació entre l'home i la naturalesa. A partir dels estudis, investigacions, fotografies i, sobretot els milers de dibuixos realitzats per ell mateix, confeccionà la seva obra Dictionnaire des outils "Diccionari de les eines" (2006), coronada per l'Acadèmia Francesa. Segons Boucard, "en l'oblit de la funció de les eines hi ha la seva segona mort". És aquesta lluita contra l'oblit el que li ha permès publicar una minuciosa col·lecció d'estudis editats per l'editorial parisenca Jean-Cyrille Godefroy com Les haches (1998), Les outils taillants (2000), Les outils métiers (2002) i finalment el Dictionnaire illustré et anthologie des métiers. Du Moyen Age à 1914 (2008).
El dimecres 10 de desembre es va presentar la Nadala 2008 L'esport a Catalunya. L'acte es realitzà al Museu i Centre de l'Esport Dr. Melcior Colet de Barcelona i comptà amb la participació de Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació Lluís Carulla, Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, Carles Santacana, coordinador del llibre, i Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla.
La Nadala L'esport a Catalunya inclou aportacions de Xavier Pujadas (origens de l'esport), Carles Santacana (intel·lectuals i esport), Josep Casanovas (olimpisme català), Conrad Vilanou (pedagogia i esport), Joaquim Molas (literatura i esport) i Francesc Fontbona (art i esport).
Publicat per
Museu de la Vida Rural
a les
12:56
Etiquetes de comentaris:
PUBLICACIONS
El dissabte 6 de desembre es presentà a l'Espluga el primer volum de la Història de la Conca de Barberà, dedicat a la història de l'art de la comarca. Els coordinadors del volum han estat Joan Fuguet i Carme Plaza.
La Conca de Barberà ja ha editat el primer volum d'una col·lecció sobre la història de la comarca, que estarà formada inicialment per quatre volums. El primer volum de la 'Història de la Conca de Barberà', de 500 pàgines a tot color, està dedicat a la història de l'art, des de l'art romànic fins al contemporani. Vint especialistes han participat en la publicació d'aquest primer volum, del qual se n'ha fet una tirada de mil exemplars -la meitat es donaran a biblioteques, entitats i centres educatius, i la resta es posaran a la venda, a un preu de 30 euros. El segon volum, que tractarà sobre prehistòria i història antiga, ja és a impremta i sortirà publicat l'any vinent.
Aquest primer volum ha estat editat per Cossetània Edicions, en una col·laboració conjunta entre el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i la Diputació de Tarragona, i l'assessorament científic del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Una característica del primer volum és que tracta la història de l'art per temàtiques, i no per èpoques. A banda de grans blocs com l'arquitectura, l'escultura i la pintura, el llibre inclou els mal anomenats "arts menors", com l'argenteria, l'arquitectura industrial i la popular. Així surten reflectits des de pous de glaç i molins paperers, fins a cabanes de pedra seca i marges de camins. També s'hi pot trobar informació inèdita, com per exemple plànols d'esglésies barroques. Documents relacionats:
L'any 2009 s'escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista mes prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país. L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride impulsa la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català. Per aquest motiu el Museu de la Vida Rural s'ha adherit a l'Any Joan Amades per participar en la difusió de la figura del folklorista.
