![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiIrZsacpnzhnm1z8DXH_Pej7qoKjF5jbO99nyCMq8jNzm-5XRL8XUI_ezKkwX20ZLRwFlHUco2bhQyhge3pwGZ1lO0quAO9gQwZj2JS_D7EIk3V6qKZsgcYze4cB5vumkcjYyb4bF-_I/s320/gv_d+023_ok2.jpg)
Ocupa de l'espai
Josep Vallverdú i Aixalà
Avui sol parlar-se de creació i de comunicació. En el cas de Guillem Viladot els dos conceptes es troben i encreuen. L’un no s’hauria posat en marxa sense l’altre, la necessitat de donar sortida a l’univers interior i, al mateix temps, a l’altre extrem de l’espai de comunicació, la translació d’aquest univers cap a un receptor, el públic.
Podem imaginar un pintor que, genialment, produeixi obres per al seu únic i personal goig sense que l’obra resultant arribi a un espectador? Podria ser, però és improbable. Avui dia, en un món tan intercomunicat, pràcticament impossible: volem comunicar, el resultat de la nostra creació té un destinatari, l’altre, el qui, essent com jo, es deixarà acaparar per l’assimilació del producte, i que tal vegada , en fer-se seu el resultat de l’obra, endevinarà els processos del creador i s’hi identificarà. I aquí tenim part de l’obra d’un creador engrescadorament original.
Guillem Viladot, productor de les filigranades, intenses o contundents obres una part de les quals tenim avui a la vista, no era un artista dels que des de petits mostren altres inclinacions artístiques; ell, pertanyent a una família tradicional i ben instal•lada de la vila d’Agramunt, estava destinat, com els membres de les generacions anteriors, a ser apotecari. A la Farmàcia Viladot, a Agramunt, fora del bloc específic de les pomades, els xarops i els cataplasmes, només es conreava la literatura: el pare de Guillem Viladot, farmacèutic i lletraferit, destacà com a cronista de la vila. Guillem Viladot seria farmacèutic. I escriptor, però amb el temps també creador d’objectes inesperats. Mort al final de la seva setantena el 1999, es revelà com a poeta i narrador a primeries dels anys seixantes del passat segle. I com a escriptor va continuar fent-se una carrera, tant en poemes com en proses, rica de premis i reconeixements. En la prosa,
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJymHdTuEJZDTuCOBf8-rk13FXBAowpjf73H8CyD5NnJz-Qt5XOLet2Vyl9CvfWwBrpkY9WYz4rkinPxDlYgLnKDwtxzv8BzzC0vYR4gHQJdAZ_tGY0hBpcWSUDNTTSQqwgoW-qbMJn5M/s400/viladot_004_ok.jpg)
Però cal tenir en compte que el que importa per aconseguir el resultat és la combinació d’elements, quasi sempre oposats, estranys l’un a l’altre, ajuntats per a una nova funció generalment inútil, només estètica, però de tant en tant amb una càrrega irònica, crítica, estimulant i generadora d’interrogants o perplexitats. De l’objecte trobat al poema-objecte.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmAFlQ9NMbYKd0Xh9v7htHhhd9cuM3iMeDTWKaJodufez543QFLhLgZ66pXyBIhB9vZRdJ1YAqOdlm0ryqkF4aQxDJ15qDFGDaOEM5DVslWbjJkXYCrqBREoPdgvkkjJQg3iSnzCwZ8Tw/s400/gv_e+032_ok.jpg)
Viladot va destinar a Agramunt tres grans espais o cases-museu per exposar-hi de forma permanent les seves creacions, a mesura que la seva fama com a artista de l’espai superava en extensió la d’escriptor a la manera tradicional, que per altra banda no va abandonar fins a la mort, amb desenes i desenes de novel•les, centenars d’articles de premsa i les poesies en diversos volums: la seva obra escrita arriba, en novel•les només, a una cinquantena.
La Fundació Lo Pardal, d’Agramunt, presidida per la seva esposa i dirigida per l’especialista en art Josep Miquel Garcia, a més d’arxivar, catalogar i exposar l’obra escrita i espacial, sosté
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUebnjIxeSBo3cPVK_h-6Zz0nEOpbmQW1AErxzfZO_winFYx-izG6S9IP1T9PLvu0x4Zn1WZwpu9aj3VGTf5xdjpYUg2Ru0KyMD_xc5U6tELSsjY1IC0LQ4PSMbTAW3q0YPQ6bzzOls9Y/s320/gv_b+014_ok.jpg)
Text de Josep Vallverdú a raó de la presentació de l'exposició Objectes de Companyia de Guillem Viladot. Museu de la Vida Rural - febrer de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada