El diumenge 1 de juny es va inaugurar l’exposició Sendes i Carenes d’Enric Valor. En l’acte, hi participaren Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació Lluís Carulla i Carles Duarte, director de la mateixa fundació. L’exposició, promoguda per Escola Valenciana, es podrà veure al Museu de la Vida Rural fins el 22 de juny.L’exposició Sendes i Carenes divulga les rondalles escrites per Enric Valor i en fa conèixer els paisatges i la geografia que el van inspirar, amb la voluntat d’homenatjar l’escriptor valencià i promoure la lectura de la seva obra.
L’exposició consta de 15 panells que contenen els textos de Valor i fotografies. Els textos, molt breus, són citacions literals extretes d’una rondalla i fan referència als paisatges, a les accions o als personatges que hi apareixen. Al costat dels textos, apareixen les fotografies on Valor va situar i recrear la rondalla.
Enric Valor va publicar 36 rondalles entre 1950 i 1976. Com s’assenyala als panells de l’exposició “van ser els pitjors anys en la història de la nostra llengua: prohibida o silenciada en tota manifestació culta, es desarrelava a les grans ciutats valencianes, on se n'interrompia la transmissió de pares a fills i s'estenia el monolingüisme en castellà. En aquell temps advers, quan tot convidava a desistir, Valor va escriure de moment per a molt pocs lectors. Sens dubte, confiat en un futur millor, va fer una feina callada i tenaç, pensada per als valencians que encara havien de nàixer, rebent ell ben poc a canvi, llevat de la satisfacció íntima de la seva dignitat. El seu esforç només s'explica per una convicció en la utilitat de la pròpia obra: en les generacions futures de valencians i valencianes adults -nosaltres- que el llegiríem en les rondalles i les transmetríem als nostres infants. Les Rondalles de Valor són alhora un salvament apassionat de la llengua i de la tradició cultural nostres, un recorregut admirat sobre la terra pròpia, el llegat d'un home savi, serè, amable i optimista malgrat els temps difícils”.
Enric Valor i Vives va néixer a Castalla l'any 1911 i va morir a València el dia 13 de gener de l'any 2000. El seu nom va lligat, inevitablement, al de tres intel•lectuals valencians també desapareguts: Manuel Sanchis Guarner (mort el 1981), Joan Fuster (el 1992) i Vicent Andrés Estellés (el 1993). Però si cadascun d’aquests era el millor exponent en un camp, això és, en la lingüística Sanchis Guarner, en l’assaig i la crítica literària, Fuster, i en la poesia, Estellés, Enric Valor va aglutinar en la seva persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la gramàtica normativa, la rondallística i la novel•la. I en tots tres va excel•lir.Enric Valor comptà amb una sèrie de reconeixements institucionals i acadèmics. Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats de València (1993), les Illes Balears (1998), la Universitat Jaume I de Castelló (1999), la d'Alacant (1999) i la Politècnica de València (1999). Òmnium Cultural li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Generalitat de Catalunya la Creu de Sant Jordi (1993). Prèviament, havia obtingut el Premi Sanchis Guarner (1983) de la Diputació de València i el Premi de les Lletres Valencianes (1985) de la Generalitat Valenciana.
DESCÀRREGUES:
