Unes paraules per acompanyar un traçA raó de l'exposició Eros i Tànatos de Philippe Lavaill
En la sinuositat de l’obra de Philippe Lavaill hi llegeixo tant l’empremta de la “línia justa”, que ell recull de l’ensenyament del mestre Dalí, com la potència d’un cavall sense amo i la recerca d’un esperit inquiet. Fujita l’atrau cap al Japó. Fugita de qui?
En un Foujita que convoca la celebració del seu centenari amb manifestacions artístiques diverses, l’art de la fugida i la fugida de l’artista no hi tindrien lloc? Quan el cavall salvatge fuig, ho fa per un instint que el determina. Què determina a Philippe Lavaill en al seva “fugida”? O és l’amazona Fugita que el fa determinar com a un Quixot? En tot cas, la fugida de l’artista cap al Japó s’articula a Fougita i d’això en resultarà una fugida productiva.
Tota fugida productiva porta un germen vital. Quelcom molt més poderós que la “línia justa” del dibuixant. Aquest germen vital que Philippe Lavaill ens dóna veure i llegir en el seu traç: “El que veig al Japó ho escriuré amb pinzell i tinta i després serà escultura”. Parla la inquietud alegre d’aquest home, el seu interior “bouleversé” pels clars-obscurs avatars de la seva història i de la seva recerca, entre meandres de la veritat i la mentida, en tres dimensions.
Per Shitao, el traç que és de l’ordre pictòric és l’equivalent de l’”alè vital” dels taoistes. Però no n’hi ha prou amb la Via -vide et chemin- del Tao. Les paraules són imprescindibles al “Combat de la imatge” de Giradoux, llibre en que l’autor diu “una persona no pot viure amplament una actitud, un estat, a menys que al seu costat tingui l’objecte que els simbolitza”. Així doncs, traç, objecte i paraula.
Foujita, Fugita, Fugida. Fugi(r) da... Unes paraules per acompanyar un traç, trenades en tres dimensions, nuades per un secret i agalmàtic Ítaca. “L’art de la fuite c’est l’esthétique de la surprise”
Ramona Llach
Coordinadora del grup Creació i Psicoanàlisi “Edra Orri” p.43
Publicata a Lo Banyut, núm. 23 primavera de 2008
