Del misteri i un tros de fang


Paraules del segon retorn
A raó de l'exposició Eros i Tànatos de Philippe Lavaill

En Philippe Lavaill va anar, doncs, per segona vegada, al Japó; a aquesta illa de sorra negra que té una manera ben diferent d’occident, d’evocar i tracra el misteri.

No per atzar encapçalàvem l’anterior escrit “Foujita, Fugita, Fugida” amb una frase que parla d’un “mystère qui inquiète et qui, cependant, caractérise la vie...”. En Philippe té una inquietud. Una inquietud alegre, que és un dels trets que caracteritza el seu tarannà. I, del misteri que l’inquieta, en fa producció artística. Té una manera pròpia de tractar el misteri en la contemplació de la realitat, en el moviment en zig-zag del seu viatge, en la realització del seu treball, en les seves invencions, en la manera de relacionar-se... Aquest misteri que, ara aflora ara s’amaga, en el cor del laberint del seu taller.

Novament de retorn, ens porta el seu Quadren de viatge i les paraules que la Hiromi Nishiyama i l’Arnaud Parel li dediquen en la seva exposició a la Design Festa Gallery de Tòquio; exposició presidida per l’emblemàtic corb japonès que el traç d’en Philippe ha posat en negre sobre blanc amb mestratge.

En el text del tríptic d’aquesta exposició, la Hiromi Nishiyama recull unes paraules d’en Philippe “Crowns and women are everywhere. If Japan changes that will mean women make changes. This croew knew that” (Corbs i dons n’hi ha per tot arreu. Si el Japó canvia, això voldrà dir que les dones fan canvis. Aquest corb ho sabia). Tindrà aquesta frase alguna cosa amb el despertar del que parlàvem en l’escrit anterior? Vull acompanyar aquesta reflexió prenent el risc d’aportar el que la psicoanàlisi ens ensenya: que, certament, els homes i les dones han de despertar, però no de la mateixa manera.

I, a la llum de “la línia justa” i de la mirada que manca”, en Philippe Lavaill realitzar ara l’obra fruit d’aquesta experiència. Sabent que la línia pot resultar tirànica si un s’oblida de quelcom d’essencial que evoca la resposta que el venedor de catifes marroquí va donar al seu client que volia dues catifes fetes a mà que fossin idèntiques: “No sap vostè –li diu al client- que la repetició perfecta ofèn els déus?”

Sobre la taula del taller de l’artista hi ha les teles que prepara per dipositar-hi, amb l’escriptura via pinzell, allò que dels seus ulls ha caigut en la seva manera de besar el món. Al costat, el Quadren de viatges que serà un llibre. Al mig, una “dormeuse” de fang, moldejada amb les seves mans – amb la ‘f’ de fang, de fugita i de foc-, sobre la qual la llum baixa arrenca ombres vitals.


Ramona Llach
Coordinadora del grup Creació i Psicoanàlisi “Edra Orri” p.44
Publicata a Lo Banyut, núm. 23 primavera de 2008