Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Granada, sota la direcció de la historiadora Mariona Ibars, han analitzat les restes conservades al Reial Monestir de Poblet atribuïdes al Príncep de Viana. Els investigadors han realitzat un estudi genètic de la mòmia i l’han comparat amb el de les restes atribuïdes a la reina Blanca I de Navarra (conservades a Segòvia), mare del príncep, i amb les de familiars d’origen indubtable, com la tsarina Alexandra de Rússia, el Duc d’Edimburg i Joana d’Habsburg (capella dels Médicis). L’estudi conclou, de manera inesperada, que ni les restes de Poblet corresponen al príncep ni les de Segòvia corresponen a la reina.
Els investigadors han dut a terme un estudi antropològic de la mòmia, restituïda al monestir a l'any 1935, des de la catedral de Tarragona. De fet, es tracta de les restes de tres individus diferents que consisteixen en un fragment de la columna i dos segments corporals momificats. L’anàlisi ha demostrat que les restes van ser manipulades per reconstruir un cos a partir de fragments d’altres, ja que s’observen marques de talls de serra a la columna del segment inferior. El segment superior, que conserva el cap amb la cara destrossada, el tronc i un braç, va pertànyer a un home de mitjana edat.
Per tal de poder atribuir amb garanties qualsevol dels tres fragments al Príncep de Viana, s’ha dut a terme una identificació a partir d’un estudi genètic. Per a tal fi, ha estat necessari obtenir DNA dels diferents segments momificats i comparar-los amb els de cossos que, sense cap dubte, corresponen a familiars del Príncep, identificats mitjançant un estudi genealògic.
L’estudi de l’ascendència i de la descendència femenina de la reina Blanca I de Navarra, mare del Príncep de Viana, ha permès als investigadors resseguir la transmissió d’un DNA mitocondrial (DNA que només es troba a les mitocòndries, fora del nucli cel•lular, i que només transmet la mare) al llarg de 800 anys, des de l’any 1200 fins a l’actualitat. Això ha estat possible gràcies a la descendència de la reina Anna de Jagellón-Foix, rebesnéta materna de Blanca I de Navarra i neboda en quart grau del Príncep, casada amb l’Arxiduc Ferran d’Àustria, germà de l’emperador Carles V (branca austríaca dels Habsburg hispans).
Les dades genealògiques han permès arribar a la identificació del DNA mitocondrial del Príncep que, inesperadament, no es correspon amb l’obtingut en cap dels segments momificats que es conserven al Monestir de Poblet. A més, el DNA tampoc correspon amb el de les restes atribuïdes a la reina Blanca I de Navarra, que es conserven des de l’any 1994 al monestir segovià de Santa Maria la Real de Nieva.
En la recerca han participat els investigadors Miguel C. Botella, del Departament d’Antropologia Física de la Universitat de Granada; Assumpció Malgosa, del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona; i la historiadora Mariona Ibars, directora de la investigació. El Museu de la Vida Rural va col•laborar en la investigació.
L'exposició de la Fundació Lluís Carulla Clàssics i Més. L'Editorial Barcino i Josep Maria de Casacuberta, commemorativa del 8oè aniversari de l'Editorial, es pot veure al Museu de l'Art de la Pell de Vic des del passat 25 de setembre fruit de la col·laboració entre la Universitat de Vic, el Museu de l'Art de la Pell i la Fundació Lluís Carulla. L'exposició és fruit del conveni signat el 29 de gener entre la Universitat de Vic i la Fundació Lluís Carulla que inclou també l'edició de dos volums més de l'Epistolari Jacint Verdaguer.
