Presentada la biografia de Josep Tremoleda
L’Editorial Pòrtic i la Fundació Lluís Carulla van presentar el llibre Josep Tremoleda. Plantar cara a la por el passat dijous 24 de juliol al Museu de la Vida Rural. El volum, escrit per l’historiador i exconseller de cultura de la Generalitat Joaquim Ferrer, és una biografia de l’activista cultural Josep Tremoleda (Barcelona, 1932-1999).
En l’acte, hi participaren David Rovira, alcalde de l’Espluga de Francolí, Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació Lluís Carulla, Joaquim Ferrer, historiador i autor del volum i Mireia Tremoleda, filla de Josep Tremoleda.
Josep Tremoleda va ser una persona important en la recuperació de la llengua i la cultura catalanes durant el franquisme. De ben jove ja va ser promotor de ballades sardanes i de cursos de català. Tremoleda va ser alumne de Joan Triadú i un dels motors de la generalització de l’ensenyament del català malgrat l’actitud contrària del règim, amb l’organització de cursos, activitats de formació de professorat, la publicació dels llibres per a l’aprenentatge del català Signe i Faristol o la posada en marxa dels certificats de coneixement de català.
A més, Josep Tremoleda es va implicar a l’inici dels seixanta en l’impuls de la cançó en català, en el teatre per a nois i noies i en el naixement el 6 de desembre de 1961 de la revista Cavall Fort. Arran de Cavall Fort, va conèixer Lluís Carulla, l’empresari que havia creat Gallina Blanca, que havia estat un dels fundadors d’Òmnium Cultural i que va donar un suport econòmic decisiu a la consolidació i l’expansió de Cavall Fort que Josep Tremoleda va dirigir.
Tremoleda va ser un dels col•laboradors més directes de Lluís Carulla, sobretot en activitats culturals com ara la campanya reeixida per fer un salt endavant en el nombre de socis de l’Orfeó Català, la posada en marxa de la Fundació Lluís Carulla o la construcció del Casal de l’Espluga de Francolí, on havia nascut Lluís Carulla i on va realitzar una obra social i cultural d’una gran magnitud, amb exponents tan significatius com la Residència Jaume I per a gent gran o el Museu de la Vida Rural.
Documents relacionats: