.

NOVA WEB i NOU BLOG

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Sun, 11 Oct 2009 22:28:00 +0000

A partir d'avui el Museu de la Vida Rural disposa d'una nova web i un nou blog. Podeu accedir-hi seguint el següent enllaç:

www.museuvidarural.cat

La geotèrmia climatitzarà el nou edifici del Museu

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Wed, 17 Jun 2009 11:07:00 +0000

Serà el primer museu privat que utilitzarà aquest tipus d’energia.

La tecnologia geotèrmica, que aprofita l’energia del subsòl per climatitzar l’ambient dels edificis, refredarà o escalfarà, segons es desitgi, el nou edifici del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Basant-se en el sentit comú i en el respecte al medi ambient, els arquitectes autors del projecte i els responsables del museu van escollir aquesta font d’energia, renovable, inesgotable i no contaminant.

Països com Suècia, Estats Units, Japó o Suïssa fa més de trenta anys que coneixen i apliquen els beneficis d’aquest sistema. La seva implantació a Catalunya, en canvi, és força recent, ja que tot just fa sis anys que es va començar a implantar, i de manera molt puntual. Prova d’això és que el Museu de la Vida Rural serà el primer centre museístic privat de Catalunya que incorporarà aquest tipus de climatització. Altres fites dins el camp de la geotèrmia al país són la Masia de l’Harmonia, a l’Hospitalet de Llobregat, primer museu públic en implantar-la, o el monument a Colom, a Barcelona, que l’ha estrenada recentment.

El principi de la geotèrmia es basa en el fet que part de la radiació solar s’acumula a l’escorça de la terra en forma de calor. Degut a la gran massa de la Terra, aquesta calor es manté a temperatura constant a partir d’una profunditat entre els 10 i els 15 metres. A Catalunya, un país amb gran incidència del sol, aquesta energia es calcula en uns 15º C a 5 metres de profunditat. L’aprofitament d’aquesta calor es fa mitjançant un circuit tancat d’aigua que circula pel subsòl, transferint aquesta calor a la superfície, on una bomba de calor fa d’intermediària entre el sistema d’intercanvi amb el subsòl i el sistema de distribució. La bomba de calor pot fer pujar la temperatura d’aquesta energia fins als 65º C i, per tant, pot ser usada tant per escalfar l’aigua calenta sanitària com per a la calefacció domèstica. El sistema de refredament, de cara a l’estiu, inverteix el procediment, enviant l’energia sobrant cap al subsòl mitjançant la bomba de calor.

La geotèrmia és un tipus d’energia amb enormes avantatges d’impacte mediambiental respecte als altres sistemes ja coneguts. És una font inesgotable, doncs es renova constantment; no genera emissions de diòxid de carboni, ja que no ha de cremar cap combustible per generar la calor; no provoca impacte visual, doncs la maquinària que necessita queda, per una banda, enterrada sota terra i, per l’altra, tancada en dependències internes; i la contaminació acústica és nul•la, doncs no necessita ventiladors o altres aparells situats a l’exterior de l’edifici. Tot i que la inversió inicial és superior a la d’altres sistemes de climatització convencionals, s’acaba rendibilitzant en menys de deu anys, ja que els costos de manteniment són mínims i no es necessita alimentar la maquinària amb cap combustible. De fet, l’únic aparell dins el sistema que consumeix energia convencional és la bomba de calor i està calculat que per cada kilowatt que necessita en produeix quatre, cosa que situa la seva eficiència al voltant del 400% (un sistema d’escalfament per cremador de gas tindria una eficiència als volts del 100%).

Amb la implantació d’aquesta energia, feta de la mà de l’empresa catalana Geotics, el nou edifici del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, que té previst obrir les portes a la tardor, fa palès el seu compromís amb el respecte cap al medi ambient i la sostenibilitat.

Infograma del sistema geotèrmic

UN AMARG ADÉU

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Tue, 09 Jun 2009 08:05:00 +0000

El cantautor espluguí Jordi Francesch, més conegut amb el seu nom artístic, Jordi Francolí, va morir diumenge 7 de juny en un xoc frontal entre un camió i la furgoneta que conduïa, a l'N-340 a l'altura de Mont-roig del Camp. L'accident es va produir pels volts d'un quart de vuit del matí, quan els dos vehicles van col·lidir frontalment.

Francesch, que havia col·laborat amb el Museu de la Vida Rural en diverses ocasions, va presentar només fa una setmana el disc Sense Pressa, en el qual havia musicat deu poemes de mossèn Ramon Muntanyola. Des del MVR ens sumem al condol a familiars i amics remarcant la gran pèrdua humana i cultural que ha estat l'amarg adéu d'en Jordi.

"Sense pressa" de Jordi Francolí

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Fri, 29 May 2009 14:42:00 +0000

El músic cantautor de l'Espluga, Jordi Francolí, va presentar el 31 de maig el seu segon disc a l'Església Vella de la població. Titulat 'Sense pressa' i amb el suport de la Fundació Lluís Carulla i el Museu de la Vida Rural, es tracta d'un autèntic treball poètic i musical pel qual l'espluguí ha posat melodia a deu de les poesies del poeta, també espluguí, Mn. Ramon Muntanyola, mestre en gai saber. 'Sense pressa' és un projecte musical que homenatja al poeta i escriptor recollint els poemes que va escriure a mitjans del segle XX quan es trobava fent de rector en petits llogarrets com per exemple els Omells de na Gaia, Senan, Montblanc o la Selva del Camp. El cantautor espluguí ha mantingut en les seves cançons la pronúncia dialectal de transició típica de part de la Conca de Barberà.

El cantautor espluguí va extreure els textos dels llibres 'Obra Poètica' i 'Llocs i focs'. Les cançons mantenen una essència intimista i terrenal que transporta l'oïent a una època rural ja gairebé extingida i que encara resta en la memòria o en l’oblit d’una generació cada cop menys nombrosa.

Jordi Francolí va néixer l’any 1983. El 1989 ingresava a l’Escola de Música de l’Espluga de Francolí on va cursar solfeig, cant coral i violoncel. El 2005 va entrar a formar part del grup “Esclat Gospel” de Manresa, -dirigit per Ramón Escalé. El maig del 2007 ja va treure el seu primer treball com a cantautor, i el 2008 va estrenar un espectacle a l’Auditori de Barcelona com a cantant amb la banda Vallsamba.

El gener del mateix any va entrar a formar part com a tenor al Cor Gospel Jove de l'Aula del Liceu, i el 6 d'agost va inaugurar el Festival Mas i Mas del Teatre Grec de Barcelona amb el grup "Gospel Messengers". El 17 de desembre del 2008 va actuar al Petit Palau de la música de Barcelona com a solista del Cor jove del Liceu. El 26 de març del 2009, amb el grup Gospel Messengers, va actuar al Palau de la Música. El febrer de 2009 va fer una primera presentació del seu últim treball a l’Auditori de la Caixa de Manresa. Ens va deixar en un tràgic accident de trànsit el matí del 7 de juny de 2009.

AMPLIACIÓ DEL MVR

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Thu, 28 May 2009 13:35:00 +0000

El bon ritme de les obres del Museu de la Vida Rural fa preveure que es podrà inaugurar la tardor vinent

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, gestionat per la Fundació Lluís Carulla, ha entrat en la seva fase final d’obres. Dos anys després d’haver engegat un ambiciós procés d’ampliació que en duplicarà els espais expositius, amb la creació d’un edifici annex, i en modernitzarà els discurs museogràfic, amb l’aplicació de modernes tècniques d’exposició, els arquitectes confien en poder inaugurar el nou museu durant la propera tardor.

A dia d’avui l’estructura és acabada i a finals de mes quedarà enllestida l’obra de paleta. Els treballs d’acabats s’espera que finalitzin a principis de juliol. La nova façana, que es convertirà en un dels símbols d’identitat del nou museu, ensenyarà definitivament la cara a finals de juny.

Un cop es doni per finalitzada l’obra civil es procedirà al muntatge de les instal•lacions de la nova museografia. Tant les noves peces ( vitrines, llums...) com els audiovisuals i continguts de la nova proposta museogràfica han entrat en fase de producció. Un cop quedi enllestida la instal•lació de la tecnologia necessària a l’interior de l’edifici es procedirà a fer-ne el muntatge.

Creat l’any 1988 per Lluís Carulla, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí ha ocupat durant més de vint anys l’antiga casa pairal de la família Carulla i ha rebut durant aquest temps més de mig milió de visites. En consonància amb l’evolució de la museografia i de les tècniques expositives, la Fundació Lluís Carulla va decidir renovar el Museu doblant-ne l’espai expositiu amb la construcció d’un nou edifici i amb la remodelació de les sales de l’antic. D’aquesta manera, el museu amplia continguts i renova el discurs, però no es desvia de la idea original del seu fundador, que és recollir, preservar i difondre un llegat cultural que ens ajudi a entendre i valorar el present i a millorar el futur.

El Museu de la Vida Rural s’incorpora a la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Thu, 12 Mar 2009 08:21:00 +0000

El Museu de la Vida Rural de la Fundació Lluís Carulla ha entrat dins la Xarxa de Museus per a la Difusió del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Aquesta és una de les primeres actuacions que desenvolupa el Pla de Museus de Catalunya, que preveu que de cadascun dels museus nacionals en depenguin xarxes territorials de caire temàtic que completin el discurs i les col•leccions de la seu central del museu.

La Xarxa de Museus per a la Difusió del Patrimoni Etnològic de Catalunya està formada actualment per vuit museus: el Musèu dera Val d’Aran, el Museu Comarcal del Montsià, el Museu Etnològic de Barcelona, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Museu Etnològic del Montseny-La Gabella, el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, el Museu de la Pesca de Palamós i el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és articular polítiques comunes de millora de la gestió de les col•leccions, la millora dels equipaments i el desplegament de programes de treball conjunt. D’acord amb el conveni de la creació de la Xarxa, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació articularà mesures de protecció, difusió, formació i dinamització territorial del patrimoni etnològic contingut en els museus que la componen a través d’ajuts econòmics.

Per a la selecció dels museus que formen la Xarxa s’han tingut en compte factors com el fet de ser museus registrats i oberts al públic, la importància de les seves col•leccions dins del patrimoni etnològic català, el fet de no formar part d’un altre museu nacional i el grau d’implicació en el territori on es troben.

El Museu de la Vida Rural, antiga casa pairal de la família Carulla, es va crear l’any 1988 amb la voluntat de recollir, preservar i difondre un llegat cultural que ens acosta el passat i per ajudar a entendre i a valorar el present. És gestionat per la Fundació Lluís Carulla i actualment es troba en un ambiciós procés d’ampliació que duplicarà els seus espais expositius i en modernitzarà el discurs museogràfic. Amb aquest procés de renovació, a càrrec de l’arquitecte Dani Freixes, la Fundació Lluís Carulla vol adaptar el museu al segle XXI. Les obres avancen a bon ritme i el nou museu s’inaugurarà la tardor vinent. Des que Lluís Carulla va crear-lo, l’equipament ha rebut més de mig milió de visitants.

Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya

Fotografia B/N de Ramon Guasch

Conferència: "Oficis per al record"

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Fri, 27 Feb 2009 11:33:00 +0000

El dijous 26 de febrer es realitzà al Museu de la Vida Rural la conferència Oficis per al record a càrrec de Florenci Crivillé, director i conservador del Museu de Ripoll i comissari de l’exposició Oficis Enrajolats. L’acte tingué dues parts: la conferència de Crivillé, paral·lela a una excel·lent lectura de poemes a càrrec de la rapsoda Dolors Vilaplana, i una visita comentada per a l’exposició Oficis Enrajolats que es pot veure al Museu de la Vida Rural fins el proper 28 de febrer.

L’exposició mostra part de la col•lecció de ceràmica catalana dels segles XVII i XVIII, procedent del fons del Museu Etnogràfic de Ripoll i centrada en les rajoles d’oficis que il•lustren l’activitat quotidiana menestral de l’època. També conté altres objectes que hi tenen relació i documentació gràfica que detalla el procés de manufacturat i de decoració de les rajoles: els materials, la iconografia, les èpoques, els estils, etc. A més, es complementa amb una selecció de testimonis de molts d’aquells artesans que, durant la seva vida, van aprendre, viure, i més tard, ensenyar el seu ofici.

Documents relacionats:

Oficis enrajolats – web de l’exposició [link]

Josep Gelonch: "Finestra i espill" de Josep Vallverdú

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Fri, 20 Feb 2009 16:14:00 +0000

.
En Josep Gelonch, de l'Editorial Fonoll, ens parla sobre Finestra i espill, l'últim llibre de Josep Vallverdú.

Els tres móns de Joan Amades

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Thu, 19 Feb 2009 10:03:00 +0000

Els tres móns de Joan Amades
Joan Grau
Jornades d’estudi
sobre Joan Amades
Bot - 2003

El fet de pensar que Joan Amades vivia tres móns simultanis i aparentment distanciats es deu principalment a les sensacions i reaccions que l’Amades m’ha provocat en tres etapes marcades de la meva vida. Tres sensacions també aparentment distanciades fins que m’he adonat que formaven part d’un tot indestriable.

En primer lloc, Joan Amades em va provocar curiositat, una tafaneria que augmentava constantment en llegir els seus escrits, endinsar-me en les seves publicacions em permetia descobrir un món que només coneixia a miquetes i que en parlar-ne amb els meus avis se’m feia pròxim de cop. De fet, qui em va descobrir l’Amades va ser el meu avi, que per tenir-me entretingut, a estones es dedicava va nodrir la meva imaginació de rondalles i llegendes, moltes d’elles tretes dels llibres de l’Amades que hi havia a casa. Més tard, després en llegir aquests llibres, hi vaig retrobar moltes de les històries que m’havia explicat l’avi, així com també hi reconeixia cançons que sovint cantava l’àvia. A més i per descomptat descobria moltes altres coses noves que alimentaven la meva imaginació.

La segona sensació va ser d’irritació, d’enuig, em vaig enfadar amb en Joan Amades. Ja havia començat amb la dèria de la cultura popular, però era abans que es convertís en la meva afició i la meva professió, sense gairebé adonar-me’n havia començat a fer recerca i evidentment que gairebé tots els temes que m’interessaven m’adreçaven a un o altre treball de l’Amades. La necessitat de cercar-hi rigor i l’exercici de l’anàlisi em va descobrir mancances, cites inexactes i a vegades fonts introbables en el què havia escrit. Inicialment em vaig sentir decepcionat, no podia ser que aquell qui havia escrit tant sobre cultura popular, que havia estat el meu ídol fins llavors, havia fet aquells errors que em feien anar malament... o almenys és el què a mi em semblava. Inconscient de mi demanava a l’Amades la feia feta, acabada del tot. En certa manera, en aquells moments el vaig rebutjar, aquell de qui havia begut abans que ningú, em fallava i jo ja no hi confiava. Això si, fos quin fos el tema que m’interessava no em quedava més remei que anar a raure a alguna de les seves obres.

La tercera sensació va ser d’admiració que poc a poc s’ha anat convertint en fascinació, incrementant-se a mesura que descobria les peculiaritats de la persona. Quan vaig conèixer la seva vida el vaig tornar a valorar, aquell noiet de família molt humil, que va deixar l’escola als 9 anys i que acabaria essent el més gran folklorista del país, tenia una vida apassionant. Aquell mateix xicotet que comprava llibres de vell i abans de tornar-los a vendre, els llegia d’amagat perquè li tenien prohibit pels problemes de la vista que ja tenia des de petit. Però ell no en feia cas, amb l’ajuda d’una lupa devorava totes les lletres impreses que li queien a les mans. En començar a descobrir el personatge va néixer l’admiració que s’anà transformant en fascinació a mida que descobria la seva trajectòria fins a arribar al punt que avui te publicats gairebé 400 llibres, alguns d’ells fins i tot després de la seva mort i encara resten inèdits per publicar. L’any 1989 en el treball bibliogràfic que va fer Lluís Calvo en va ressenyar 391, després i sense comptar reedicions, dels seus inèdits publicats els darrers anys, ja n’han sortit els 9 que falten per fer els 400.

Una vida de dedicació quasi monàstica a la cultura popular, viscuda amb desmesura i apassionament per tots aquests temes. Hi ha una frase que he llegit en un dels seus llibres que ho defineix perfectament. No sé si la va escriure ell o si la va adoptar, però s’hi escau del tot : “Fes de la teva professió la teva passió i de la teva passió la teva vida”. N’estic segur que com passa amb Mossèn Cinto Verdaguer, un altre home tant apassionat i tant apassionant com l’Amades, si estiguéssim als Estats Units ja n’hauríem fet una pel•lícula de la seva vida. [...]
....................................................................... [...] continua llegint l'article [pdf]

Documents relacionats:

Any Anmades - Associació Joan Amades [link]

Presentació del llibre "Finestra i Espill" de Josep Vallverdú

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Wed, 18 Feb 2009 12:46:00 +0000

El dissabte 14 de febrer es va presentar a l'Espluga l'últim llibre de Josep Vallverdú Finestra i Espill la segona compilació d'articles de premsa (escrits del 1988 al 2007) que apareix d'aquest autor. Els 85 retalls periodístics que es reprodueixen en aquest llibre pretenen ser una breu mostra, però també completa i significativa, de la vitalitat i del tarannà de l'escriptor: preocupat pel seu poble, per l'educació dels joves i pel respecte dels més grans; respectuós amb les tradicions nostrades, però també condescendent amb les noves modes que assenyalen un canvi en els costums i en la manera de ser dels catalans.

Josep Vallverdú és autor de més de cent títols per a joves i adults. Reconegut i premiat escriptor, traductor i articulista, la seva passió són les arts escrites. De ben segur que si no hagués estat professor de llengua i literatura catalanes, s'hauria dedicat a la redacció periodística. Potser per això no ha cessat mai de fer col·laboracions en premsa, amb un periodisme d'opinió preceptiu carregat d'erudició, d'empirisme, de domini lingüístic i, també, d'ironia. En la presentació hi intervingueren David Rovira, alcalde de l'Espluga de Francolí; Ramon Rosich, director del Museu de la Vida Rural; Carme Calderó i Joan Cornudella, curadors; Josep Gelonch, editor, i Josep Vallverdú, autor del llibre.

Documents Relacionats:

ANY JOAN AMADES (1890-1959)

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Tue, 17 Feb 2009 14:20:00 +0000

L'any 2009 s'escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista mes prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país. L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride impulsa la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català. Per aquest motiu el Museu de la Vida Rural s'ha adherit a l'Any Joan Amades per participar en la difusió de la figura del folklorista.

Joan Amades ha estat una figura cabdal en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, és un personatge amb el qual hi estem tots en deute i per això creiem, com ho fa l'organització, que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions, organitzacions, i persones que valorem, ens sentim identificats o ens dediquem a la cultura popular.

Documents relacionats:

El Museu protagonitza la contraportada de febrer de la revista "Rural"

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Fri, 13 Feb 2009 12:10:00 +0000

.

"RURAL", la revista del medi rural, el mar i l'alimentació dedica la contraportada del seu número de febrer als Museus de l'Espluga amb especial dedicació al Museu de la Vida Rural. La Revista Rural, publicada en format de diari i que es pot trobar sola o com a suplement de la premsa general, és una publicació de la Fundació Privada per al Món Rural amb la col·laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Podeu descarregar-vos el número 48 en aquest enllaç: Revista Rural núm. 48 [pdf]

Convocat el XV Premi “Vida Rural” d’etnografia espluguina i comarcal

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Fri, 13 Feb 2009 11:15:00 +0000

El Museu convoca el premi "Vida Rural" d’història oral destinat a promoure entre els alumnes d’ensenyament secundari i els joves en general l’interès per a la recerca etnogràfica. Els treballs, que poden ser individuals o de grup, consistiran preferentment en gravacions de vídeo o àudio d’entrevistes o, també, escrits a partir del resultat d’enquestes orals a diverses persones, o de recerques pròpies, etc., sobre costums i tradicions populars. Tot això, a partir, principalment, dels testimonis orals de persones grans: ritus i costums familiars i socials –com les celebracions. Jocs, estudis de la mainada, festeig i lleure del jovent; costums del vestit i formes de viatjar, etc., tant de l’Espluga de Francolí com de la Conca de Barberà. El lliurament de premis serà el 23 de maig de 2009 al teatre del Casal de l’Espluga.

Import dels premis:
1er premi: 350 €
Accèssit: 175 €

El premi “Vida Rural” d’Etnografia espluguina i comarcal està inclòs dins el 32 Certamen Literari del Casal de l’Espluga de Francolí.

Formen el Jurat del Certamen Literari:

Joan Rendé i Masdéu, escriptori periodista.
Josep Maria Sans i Travé, doctor en història i arxiver.
Lluís Navarro i Móra, professor de la URV, ha estat director de l’Hemeroteca de Caixa Tarragona
Andreu Morta i Móra, representant de la Fundació Lluís Carulla
Àngels Ollé i Romeu, professora de la URV i escriptura de literatura infantil
Valentí Gual i Vilà, doctor i professor d’Història de la Universitat de Barcelona
Josefina Guasch i Francesch, professora llicenciada en Ciències Químiques a l’IES Martí l’Humà
Jordi Roca i Armengol, inspector d’Educació i historiador
Jordi Villar Liarte, Conseller Comarcal de Cultura, Joventut i Esports
Montse Bosch Saumell, Llicenciada en Filosofia i professora d’adults.

CONDICIONS GENERALS:
El termini de presentació de les originals clourà el 20 de març de 2009, data en la qual han d’haver entrat a la Secretaria del Casal de l’Espluga de Francolí. Tots els originals hauran de ser presentats en català i per quintuplicat amb les pàgines numerades (lliurats a mà o per correu) a la Secretaria d’Activitats del Casal. Hauran de ser presentats impresos a doble espai i aun sola cara en full DIN A4. A la portada de cadascuna de les cinc còpies hi haurà de figurar el títol i el pseudònim de l’autor. S’acompanyarà un sobre amb les mateixes dades a fora, així com el títol de la convocatòria del premi, i en el seu interior una tarja amb el pseudònim, el nom real de l’autor, l’adreça completa i el telèfon. Les obres hauran de ser originals, inèdites i no premiades anteriorment. El premi podrà ser declarat desert. En aquest cas, la seva dotació econòmica serà distribuïda pel jurat de la forma que cregui més convenient. L’import dels premis declarats deserts no es reservarà més de dos anys. Les obres no guardonades podran ser retirades a la Secretaria del Casal a partir del 31 de juliol de 2009. Les obres premiades seran propietat del Casal de l’Espluga i del Museu de la Vida Rural. Els organitzadors es reserven el dret de publicar (conjuntament o per separat) les obres premiades al Certamen. Passat un any l’entitat n’autoritzarà la publicació. Els concursants no podran presentar més d’una obra al mateix premi. Tots els premis hauran d’ésser recollits pels guanyadors o persona degudament autoritzada, el dia del lliurament. Altrament s’entén que renuncien a l’import del premi. El contingut d’aquestes bases s’entén d’obligada acceptació, en tots els seus extrems, per part dels concursants.

El Patrimoni de la Conca de Barberà a Internet

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Thu, 12 Feb 2009 11:54:00 +0000

La Conca de Barberà ha enllestit la primera fase de l'inventari del patrimoni, en el qual hi treballa des del 2000. Fins ara s'han fet unes 1.100 fitxes de cada element de la comarca que té un interès cultural. La particularitat és que la tria s'ha fet també des d'un punt de vista 'social', des d'antics rentadors a pous de gel, segons el cap del Servei de Cultura del Consell Comarcal, Gabriel Serra. S'han trobat elements originals, com ara una mina d'aigua de finals del segle XIX a Blancafort o les cases dels indians a Rocafort de Queralt. De les 1.100 fitxes, 500 ja són consultables a Internet, i més de 300 a Google Maps. Ara queda per fer el gruix gros de l'inventari, amb l'Espluga i Montblanc.

Aquesta setmana s'han lliurat els quatre últims inventaris, dels municipis de Blancafort -35 fitxes-, Rocafort -34 fitxes-, Solivella -70 fitxes-, i Vimbodí i Poblet -més de 100 fitxes, perquè el monestir s'ha inventariat element per element. La primera fase s'ha centrat en els municipis més petits, i ara queden els dos nuclis de població grans, que comporten fases diferenciades per la seva 'envergadura', segons Serra. L'inventari de Montblanc s'allargarà fins al 2011, i també falta incorporar la major part de les fitxes de l'Espluga de Francolí.

Un cop totes incloses a l'inventari, la informació més elemental es traspassarà a Internet i se'n farà una millora continuada, actualitzant les dades. El web dedicat exclusivament a l'inventari, serviconca.org, permet fer cerques combinades per diferents camps.

També ha comportat que els municipis valorin més el seu patrimoni, i l'inventari ara es pren de referència en la redacció de planejaments urbanístics. Tres administracions participen en l'inventari: el Consell com a ens impulsor, amb el finançament de la Diputació i la col·laboració dels ajuntaments. Des que va arrencar el 2000 -l'any anterior es va fer una prova pilot amb Savallà del Comtat-, l'inventari s'ha adaptat a les noves tecnologies, bàsicament la utilització d'Internet com a eina de gestió i difusió del patrimoni.

Podeu consultar-ho a: http://patrimoni.serviconca.org

Font: ACN / Ràdio Montblanc

Terra de Museus

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Sun, 08 Feb 2009 12:47:00 +0000

Article publicat a Revista Rural
Núm. 48 pàg. 24.
I.A. Revista Rural febrer 2009

L’Espluga de Francolí,població situada a la Conca de Barberà i amb unes excel·lents comunicacions per carretera i tren, ofereix al visitant la possibilitat de descobrir una oferta museística única per una localitat de 4.000 habitants.

El Museu del Vi es troba dins el Celler Cooperatiu de l’Espluga, l’edifici insígnia dels cellers modernistes de Catalunya, al qual Àngel Guimerà li dedicà el sobrenom de “La catedral del vi”. Fou construït el 1913 per l’arquitecte Pere Domènech i Roura.

El Museu de la Vida Rural està instal·lat a l’antiga casa pairal de la família Carulla, documentada en el segle XVII. El museu va ser creat l’any 1988 per la Fundació Jaume I, l’actual Fundació Lluís Carulla i consta de quatre seccions dedicades a la pagesia, la llar, els oficis tradicionals i la història de l’Espluga i la Conca de Barberà. Entre d’altres estances, hi ha una sala d’etnografia rural, una sala homenatge al pessebrisme català, s’hi expliquen els costums familiars i populars destacant-ne la farmàcia de la família Carulla,la casa pairal i el mobiliari, la cuina i la llar de foc, els treballs domèstics i els costums familiars, religiosos i festius. S’hi exposa també un ampli ventall d’eines i manufacturats de forjador, picapedrer, fer-rer, baster, boter, etc. El museu està en procés d’ampliació i modernització de les instal·lacions i continguts que està previst que s’inauguri el darrer trimestre de l’any. Per aquest motiu, tancarà les portes a partir del 2 de març fins a que acabi la remodelació. La visita a l’Espluga es pot tancar amb la cova-museu de la Font Major, una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s’estén, en gran part, pel subsòl del casc urbà. Té 3.590 metres de corredors descoberts fins ara, i hi és ben palesa l’activitat humana des de la prehistòria. Una part de la cova està habilitada com a museu, únic en el món d’aquestes característiques.

El Museu de la Vida Rural a Facebook

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Wed, 21 Jan 2009 10:42:00 +0000

El Museu de la Vida Rural ha obert una pàgina a la xarxa social Facebook. Aquesta xarxa social, que ja al 2007 va estrenar la seva versió en català, compta actualment amb més de 130 milions d'inscrits arreu del món i és una plataforma d'intercanvi d'informació, imatges i vídeos així com un lloc per a la informació immediata de continguts i esdeveniments d'entitats. Superada la primera xarxa social realitzada únicament entre persones, actualment Facebook té la presència de milers d'empreses i entitats de tots els sectors. Els museus i sales d'exposicions han apostat pel Facebook com es va fer anteriorment per la web i els blogs. A nivell internacional, espais com el MoMA de Nova York compta amb més de 65.000 usuaris i a Catalunya museus com el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya o el Museu de la Xocolata hi són presents i, a partir d'avui, s'hi suma el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí.

Podeu accedir al Facebook del Museu de la Vida Rural a través d'aquest enllaç: Facebook del MVR

70 anys del bombardeig franquista sobre l’Espluga

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Thu, 01 Jan 2009 06:00:00 +0000

.
El dia de Cap d’Any de 1939 una formació d’avions Junker de l’exèrcit nazi bombardejà la vila matant set persones i ensorrant una trentena d’edificis.

El primer dia de l’any es compliran setanta anys del bombardeig sobre la població civil de l’Espluga de Francolí perpetrat per l’exèrcit nacional. Aquell 1 de gener de 1939, a les nou del matí, una formació aèria d’entre 5 i 7 avions Junker, procedents de l’exèrcit nazi, va bombardejar l’Espluga deixant un rastre de set morts, entre ells un nen i dues nenes, vint-i-dos ferits i trenta-cinc edificis ensorrats.

A finals de 1938 la moral de la zona republicana es deteriorava considerablement. Un cop l’exèrcit nacional havia parat la contraofensiva a l’Ebre i superat la resistència a costa de milers de morts a les serres de Pàndols i Cavalls el desenllaç de la guerra era previsible. A la reraguarda la moral es danyava a base de bombardejos sobre la població civil. Les viles i ciutats sabien d’aquesta tàctica indiscriminada i es preparaven per fer-hi front construint refugis i buscant amagatalls. A l’Espluga els refugis naturals, com la cova dels Moros, i els refugis que es construïren a la Plaça de l’Església i a la Pedrera, van ser vitals per evitar més morts.

Aquell primer d’any els bombarders creuaren l’Espluga de nord-oest a sud-est deixant anar una vintena de bombes de mitjana potència que podien haver suposat una tona de metralla. Els impactes es succeïren pels carrers de la vila sense cap objectiu clar, a part del de causar baixes i debilitar la moral de la població. Impactaren projectils al mig de la Plaça de l’Església, al Capuig, a la Carretera de Montblanc (el que caigué davant mateix de l’arc de cal Franquès va matar un nen), al passeig Canyellas i a la Carretera de Poblet.

Segons els recomptes, el bombardeig va matar als espluguins Frederic Torruella de 64 anys, la nena Rosa Guasch de 9 anys, el nen Trinitat Marsal d’11, Eugènia Casanovas de 67, Carme Ferrer de 23 i dues refugiades, una d’elles una nena de 12 anys.

Passat el bombardeig es va evacuar el poble cap a masos i pallisses del terme i la població va quedar pràcticament deserta durant deu dies, data en que l’exèrcit nacional va ocupar l’Espluga.

La Maria Capdevila era llavors una nena. Vivia al carrer del Castell on hi impactà una de les bombes. El seu testimoni deixa empremta al succeït el Cap d'Any del 39.

Mapa realitzat per Joan Guasch Cantí

BIBLIOGRAFIA

GUASCH CANTÍ, J.: L'Espluga bombardejada (1-1-1939), "El Francolí", 59. L'Espluga de Francolí, 1989, pàg. 17; "El Francolí", 60, L'Espluga de Francolí, 1990, pàgs. 30-31.

ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l'Espluga de Francolí. El segle XX. L'Espluga de Francolí, 2005, pàgs. 354-355

Daniel Boucard, "en l'oblit de la funció de les eines hi ha la seva segona mort"

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Tue, 09 Dec 2008 16:13:00 +0000

L'investigador i escriptor francès Daniel Boucard va visitar el Museu de la Vida Rural a raó de les seves investigacions en terres catalanes sobre les eines d'oficis tradicionals.

Boucard, procedent d'una família tradicional d'artesans i llenyataires va esdevenir pintor i decorador i, després d'una sòlida formació, començà estudis i investigacions sobre útils i eines a França. Daniel Boucard entén l'eina com una prolongació de la mà, com a l'objecte d'adaptació entre l'home i la naturalesa. A partir dels estudis, investigacions, fotografies i, sobretot els milers de dibuixos realitzats per ell mateix, confeccionà la seva obra Dictionnaire des outils "Diccionari de les eines" (2006), coronada per l'Acadèmia Francesa. Segons Boucard, "en l'oblit de la funció de les eines hi ha la seva segona mort". És aquesta lluita contra l'oblit el que li ha permès publicar una minuciosa col·lecció d'estudis editats per l'editorial parisenca Jean-Cyrille Godefroy com Les haches (1998), Les outils taillants (2000), Les outils métiers (2002) i finalment el Dictionnaire illustré et anthologie des métiers. Du Moyen Age à 1914 (2008).

Boucard, D. Les outils de métiers

Jean-Cyrille Godefroy, Paris 2002

Presentació de la Nadala 2008

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Tue, 09 Dec 2008 12:12:00 +0000

El dimecres 10 de desembre es va presentar la Nadala 2008 L'esport a Catalunya. L'acte es realitzà al Museu i Centre de l'Esport Dr. Melcior Colet de Barcelona i comptà amb la participació de Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació Lluís Carulla, Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, Carles Santacana, coordinador del llibre, i Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla.

La Nadala L'esport a Catalunya inclou aportacions de Xavier Pujadas (origens de l'esport), Carles Santacana (intel·lectuals i esport), Josep Casanovas (olimpisme català), Conrad Vilanou (pedagogia i esport), Joaquim Molas (literatura i esport) i Francesc Fontbona (art i esport).

LA NADALA A CASA VOSTRA:

Si voleu rebre cada any la Nadala de la Fundació Lluís Carulla a canvi d'una donació voluntària, ompliu la butlleta d'inscripció que trobareu aquí.

Documents relacionats:

Es presenta a l'Espluga el primer volum de la Història de la Conca de Barberà.

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Sat, 06 Dec 2008 11:56:00 +0000

El dissabte 6 de desembre es presentà a l'Espluga el primer volum de la Història de la Conca de Barberà, dedicat a la història de l'art de la comarca. Els coordinadors del volum han estat Joan Fuguet i Carme Plaza.

La Conca de Barberà ja ha editat el primer volum d'una col·lecció sobre la història de la comarca, que estarà formada inicialment per quatre volums. El primer volum de la 'Història de la Conca de Barberà', de 500 pàgines a tot color, està dedicat a la història de l'art, des de l'art romànic fins al contemporani. Vint especialistes han participat en la publicació d'aquest primer volum, del qual se n'ha fet una tirada de mil exemplars -la meitat es donaran a biblioteques, entitats i centres educatius, i la resta es posaran a la venda, a un preu de 30 euros. El segon volum, que tractarà sobre prehistòria i història antiga, ja és a impremta i sortirà publicat l'any vinent.

Aquest primer volum ha estat editat per Cossetània Edicions, en una col·laboració conjunta entre el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i la Diputació de Tarragona, i l'assessorament científic del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Una característica del primer volum és que tracta la història de l'art per temàtiques, i no per èpoques. A banda de grans blocs com l'arquitectura, l'escultura i la pintura, el llibre inclou els mal anomenats "arts menors", com l'argenteria, l'arquitectura industrial i la popular. Així surten reflectits des de pous de glaç i molins paperers, fins a cabanes de pedra seca i marges de camins. També s'hi pot trobar informació inèdita, com per exemple plànols d'esglésies barroques.

Documents relacionats:

PECES DESTACADES: tupí

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Thu, 04 Dec 2008 16:15:00 +0000

.
Tupí
Núm. inventari: MVR3052
Terrissa (terra cuita)
Dimensions: 14 x 12 cm.
Diàmetre de la boca: 9 cm.
Segle XIX
Foto: MVR

Olla petita realitzada en terra cuita i amb una sola nansa. S'utilitzava per a l'elaboració de la tupina, un conjunt de trossos de carn (normalment porc) cuits i confitats en oli o llard per a la seva conservació. A diferència d'altres conserves la tupina pot deteriorar-se per l'acció de la llum i és per això que es realitzava amb aquests recipients especials. Els trossos de carn cuits es col·locaven dins del tupí i es cobrien d'oli o llard que, un cop pres i tapat, permetia la seva conservació.

Aquest tupí es troba en l'exposició permanent a la segona planta del Museu de la Vida Rural, dins la secció de la cuina. Actualment però forma part de l'exposició Oficis Enrajolats i es troba ubicat a la secció "ollers, gerrers, escudellers".

La família i els valors, a debat a l’Espluga de Francolí

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Tue, 02 Dec 2008 16:41:00 +0000

La Fundació Lluís Carulla va presentar el dijous 4 de desembre el llibre Família i valors. La institució familiar en temps de canvi, de Lluís Sáez i Giol. L’acte tingué lloc al Casal de l’Espluga de Francolí i comptà amb la intervenció de l’autor de l’obra i Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla.

Lluís Sáez és llicenciat en Dret per la UB i en Ciències Polítiques i en sociologia per la UAB; és sociòleg de professió i compagina la dedicació a la investigació social i la consultoria amb la docència universitària. En el seu llibre, Família i valors, analitza la família i els seus valors des del punt de vista històric i sociològic.

L’eclosió actual de noves formes de família planteja seriosos reptes a l’administració pública i també noves i diverses maneres de relacionar-se segons els diferents models familiars. La pluralitat i la diversitat familiars d’avui comporten canvis de valors dins i fora de la família, en reforcen alguns valors més o menys tradicionals i fan que altres entrin en crisi, cosa que sovint fa qüestionar el paper de la família com a transmissora de valors. L’autor ha fet un estudi documentat, obert a tots els punts de vista, interessant i apassionant, a la vegada que proposa criteris raonats i raonables.

L’obra s’inclou dins la col•lecció Observatori dels Valors, una iniciativa de la Fundació Lluís Carulla i la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE que pretén promoure la reflexió i el debat entorn dels valors a la Catalunya d’avui. A més de Família i valors, de Lluís Sáez, durant el 2008 s’han publicat dins la col•lecció els següents volums: Mitjans de comunicació i valors, de Ferran Sáez; Treball i valors, de Carlos Obeso i Exclusió social, d’Anna Jolonch i Anglada. Lluís Sáez també és autor, juntament amb Teodor Mellén, del llibre Joves i valors. Què mou els nostres joves?, publicat dins l’Observatori dels Valors.

Carles Duarte i Lluís Sáez
en un moment de la presentació.

Documents relacionats:

Nadala 2008: "L'Esport a Catalunya"

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Tue, 25 Nov 2008 09:34:00 +0000

L'Esport a Catalunya
Carles Santacana

En el nostre univers cultural hi ha temes que són indiscutibles, que tothom considera bàsics i imprescindibles, i que conformen el gros de les reflexions i les aportacions dels autors que hom creu més interessants. En definitiva, es tracta de temes que no cal presentar, que són obvis. Per contrast, hi ha qüestions, fets socials o matèries que al primer cop d’ull semblen més intranscendents, i fins i tot en alguns casos algú pot considerar-los banals. No cal dir que en el nostre entorn cultural l’esport ha estat molt sovint en aquest segon bloc, tot i que a la nostra societat la seva presència és impressionant.

Potser aquesta seva presència tan aclaparadora ha jugat precisament en contra de l’esport, o de les relacions entre la cultura i l’esport, ja que semblava que l’un es menjava literalment l’altre, de manera que algú es podia pensar que eren incompatibles. A poc a poc, però, es va obrint pas una altra manera de vehicular les múltiples aproximacions davant del fenomen esportiu; disciplines com l’economia, la psicologia, el dret o la història s’hi interessen de manera decidida, i l’esport és matèria d’estudi a l’àmbit universitari. Tanmateix, aquest fenomen relativament recent no pot fer-nos oblidar que a Catalunya és possible recuperar una tradició en què les relacions entre l’esport i la cultura havien estat força fluides, i en què molts veien en l’esport una activitat d’enorme transcendència social.

La Nadala d’aquest any posa l’èmfasi, precisament, en la recuperació d’aquesta tradició tot presentant la incidència del fenomen esportiu en la societat catalana, i més particularment en el seu món cultural. Per això hem volgut reflectir com en els seus inicis moderns, a les acaballes del segle XIX, l’esport era un signe de la modernitat i de la voluntat d’aproximar-se a Europa. En vincular-se ràpidament a l’esport, Catalunya manifestava l’interès i el desig de fer conviure tradició i cosmopolitisme. És per aquest motiu que l’olimpisme va arrelar amb tanta rapidesa, i sobretot el somni olímpic, que es comença a detectar a la dècada del 1910 i que no es va fer realitat fins al 1992. I si l’olimpisme va arrelar, fou perquè els seus impulsors l’identificaven com un element de modernitat, que tenia molts vessants, com ara el pedagògic. De fet, l’esport –i encara més el concepte d’educació física– va ser un dels elements distintius de la renovació de la pedagogia catalana, que creia en l’enorme importància del desenvolupament físic dels infants com una part indestriable del seu creixement personal. D’aquesta manera, l’esport va apareixent cada cop més com un fet social molt rellevant, raó per la qual no podem oblidar l’interès que hi van manifestar intel•lectuals i polítics preocupats pel futur del país, que volien dir la seva sobre un fenomen que interessava amplis sectors socials. Amb tot plegat, era lògic que aquesta energia abocada en la contesa esportiva tingués un efecte notable com a font d’inspiració artística. Escriptors, poetes, ninotaires, dibuixants, pintors, escultors, tots han tingut en algun moment l’esport com a element d’inspiració, per cantar-ne les excel•lències o assenyalar-ne les limitacions.

Si voleu rebre cada any la Nadala de la Fundació Lluís Carulla a canvi d'una donació voluntària, ompliu la butlleta d'inscripció que trobareu en aquesta pàgina.

Documents relacionats:

El catàleg de peces del Museu de la Vida Rural estarà disponible a Internet dins el sistema “Museus en Línia” de la Generalitat

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Thu, 20 Nov 2008 16:17:00 +0000

El Museu de la Vida Rural és un dels museus que conformaran properament el catàleg conjunt de museus dins el programa Museus en Línia de la Generalitat de Catalunya.

L’accés fàcil i directe als fons dels museus, al coneixement que tenim sobre els objectes i espècimens que formen part de les seves col•leccions, és un dels objectius principals que promou el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació per tal que aquests disposin de la presència que mereixen dins la societat del coneixement. Amb aquesta finalitat el departament elabora i gestiona l’anomenat Inventari general dels fons dels museus de Catalunya a partir de les fitxes documentals proporcionades per cada museu. Actualment la versió beta de Museus en línia ofereix al llarg de l’any 2008 la consulta en línia del fons de 6 museus: el MNAC, el MNACTEC, el Museu de Vilafranca, el Museu del Cinema de Girona, el Museu d’Art Jaume Morera i el Museu Marítim de Barcelona. La versió beta permet suggeriments dels usuaris.

A finals de l’any 2008, s’incorporaran de forma progressiva la resta dels fons dels museus catalans que disposin de les seves col•leccions informatitzades incloent el Museu de la Vida Rural i al mateix temps es possibilitarà la consulta creuada entre les dades de diversos museus.

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a l’esforç i col•laboració entre les administracions públiques catalanes, així com de la participació dels tècnics i professionals dels museus, que ha possibilitat dur a terme la implementació del programari de gestió de col•leccions MuseumPlus a la majoria de museus registrats i altres centres museístics que custodien béns mobles a Catalunya. El projecte, iniciat durant l’any 2005, ha suposat un important esforç en la tasca de migració i depuració de la documentació informatitzada als museus, a més de la formació i l’assistència a l’usuari.

S’obre doncs a partir d’ara un ampli ventall de possibilitats que ofereix el fet de treballar amb una eina que compleix amb els requisits d’excel•lència i d’acreditació d’àmbit internacional. Tot seguit serà objectiu prioritari l’explotació a fons de les possibilitats de comunicació i d’interoperabilitat que l’eina permet, tot continuant amb l’elaboració i revisió dels diferents vocabularis i dels processos de gestió que el programari té a disposició de l’usuari.

Font: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Documents relacionats

Presentació del llibre "L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc (1903-1923)"

noreply@blogger.com (Museu de la Vida Rural) — Mon, 17 Nov 2008 15:32:00 +0000

El passat dissabte 22 de novembre es presentà el llibre L'Espluga de Francolí en el setmanaris de Montblanc (1903-1923), escrit per Josep M. Vallès i Martí i editat per Cossetània Edicions. La presentació es va realitzar a l'auditori Carulla-Font del Casal de l'Espluga i comptà amb la presència de M. Dolors Civit Cañellas, Josep M. Porta i Balanyà, Antoni Gavaldà i l'autor Josep M. Vallès.

Aquest és el resultat de la transcripció de les cròniques espluguines publicades, entre el 1903 i el 1923, en els diferents setmanaris de Montblanc. A partir d’aquest cúmul de notícies, es podrà avançar un pas més per comprendre la història de l’Espluga. S’hi descobreixen els ideals de les persones que escrivien als periòdics i s’hi identifiquen persones que amagaven la seva personalitat amb pseudònim. La gent de l’Espluga que escrigué a les capçaleres montblanquines que presenta l’autor era gent amb força “lletra”, d’una catalanitat i un republicanisme en alça que els marcà un determinat perfil. El treball aporta notícies de molts temes de la vila, que permeten reviure les arrels de l’Espluga en els dos decennis analitzats. La recuperació del material escrit i guardat a les hemeroteques que Vallès ha recuperat passa a tenir la categoria de llibre i a ser a l’abast de tothom.

Documents relacionats: