tag:blogger.com,1999:blog-2904961531484024626.post6327980344776509015..comments2009-09-03T15:51:45.666+02:00Comments on .: 70 anys del bombardeig franquista sobre l’EsplugaUnknownnoreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-2904961531484024626.post-19662376788508039462009-01-08T22:52:00.000+01:002009-01-08T22:52:00.000+01:00Desprès d'haver llegit aquests escrit recordo que ...Desprès d'haver llegit aquests escrit recordo que la padrina (Dolors Teixidó i Cantí) i el padri (Josep Mercadé Masgoret) moltes vegades per interes del seu net, jo mateix (Enric Mercadé Pàmies) m'explicaven les anecdotes, penuries que van viure ells durant la guerra, en tinc algunes de molt clares:<BR/><BR/>- Moltes vegades em deien que als nens els feien lligar un cordill al coll amb un bastonet de fusta al final i que els hi feien mossegar quan queien les bombes, per tal que amb el sorroll de l’impacte no els rebentes part de l’oida.<BR/><BR/>- També m’explicaven, que un dia, mentre el meu vesavi preparava la mula per anar al tros va vinir un vei de casa seva i li van dir que no sortis de casa, ja que a la plaça de la vila agafaven gent (no recordo si era per anar a front o per matar-los)<BR/><BR/>- Una altra que em van explicar, (ja em perdonareu per no recorodo alguns noms) va ser que el meu revesavi juntament amb d’altres els van cridar per anar al front i de camí quan eren a la muntanya (mes o meys a l’alçada del “Mas dels Solers”) ell i una altre company que anaven dels ultims van poder escapar-se i refugiar-se en una cova durant uns dies.<BR/><BR/>- La padrina també m’explicava que ells estaven refugiats a “La Pallissa” un troç propietat dels meus vesavis i que durant molts i molts dies i van estarhi amagats. Aquest refugi antigament es feia servir per algun proces de batre i es trovava sota l’era. Em deia que s’hi amagaven tapant la porta amb palla. I que un vei del poble els hi portava menjar ja que era un dels unics que sabia que hi eren.<BR/><BR/>Ara mateix no recordo cap annecdota més, si algun dia m’en recordo d’alguna ja us l’enviare.<BR/><BR/>Enric Mercadé Pàmies<BR/>Gràcies!Anonymousnoreply@blogger.com